Arrimadas és entrevistada a TV3 pel seu director en horari de màxima audiència, perquè és la cap de l'oposició, i això és el normal en una televisió pública. De fet, la BBC, que és el far en què totes s'emmirallen, va definir l'estàndard segons el qual el líder opositor ha de comparèixer l'endemà que ho faci el cap de govern, a la mateixa hora i amb un temps semblant. Aquí no s'arriba tan lluny, però «la nostra» l'asseu al plató amb el director per demostrar la imparcialitat que ella mateixa nega durant la conversa. Democràticament correcte i un desastre com a negoci, perquè els espectadors habituals de la cadena tenen molt poques ganes de veure la cap de colla de Ciutadans, i els seguidors d'aquest partit no són gaire de veure la cadena catalana, com saben els reporters que se'ls troben a les manifestacions.

Però Arrimadas ha anat a TV3 i ha dit a la cara del director, i a la d'una audiència globalment catalanista i en gran part sobiranista, que és partidària de tornar a implantar ara mateix el 155, aquesta mesura que, segons el Govern, ha costat una burrada de milions a la Generalitat. O sigui, a tots. En aquesta matèria Ciutadans està en plena sintonia amb el PP (Vox faria coses més dràstiques), i tots dos exigeixen a Pedro Sánchez que engegui els tràmits per suspendre l'autogovern sobre la base de les coses que diu el president Quim Torra. Volen deixar una comunitat autònoma sense el poder que li atorguen la Constitució i les lleis perquè no els agraden les opinions del seu president. No esperen que faci alguna cosa il·legal, que emprengui aventures contràries a la normativa, que deixi de complir les seves obligacions o que gasti diners en el que no toca. En tenen prou amb uns comentaris que admeten tota mena d'interpretacions. Persegueixen opinions. I diuen que són liberals.

Hi ha una distància molt curta entre aquesta actitud i la de tipificar com a delicte el fet de ser independentista. Delicte de projecte polític diferent. Per vist que es presenten com a laics, es comporten com a adeptes ferotges d'una nova religió, la de la nació com a veritat revelada a les taules de la Constitució. Una religió que adora el llibre com a objecte sagrat, sense estudiar gaire el que diu. La Constitució com a entitat absoluta, anterior al temps, per la qual tota cosa fou creada. És una proposta ideal per als cervells mandrosos, que és la condició habitual dels humans per una simple qüestió d'economia energètica.