La notícia més comentada dels darrers dies ha estat la nova llei que prohibirà la venda de vehicles de benzina, dièsel i híbrids l'any 2040. Més enllà de la lògica sostenible i ecològica en benefici de la subsistència del planeta, que la converteix en una molt bona notícia, té la seva conya pensar que un govern format majoritàriament per dones ha estat precisament el qui ha dictat aquesta normativa que afecta una indústria, la del motor, dominada a nivell mundial per homes. El del cotxe és un univers masclista, històricament s'han atribuït a la conducció femenina totes les desgracies al volant, i s'han atorgat les dubtoses habilitats i capacitats de la mecànica i el govern de les carreteres als mascles; els ho dic jo que soc incapaç de canviar una roda o identificar qualsevol dels artefactes que apareixen quan obrim la immensa tapa que hi ha davant el parabrises, deixant al descobert un greixós panorama de fils i cargols sense sentit.

Aquesta setmana, una bona amiga que ha fet baixar l'home del cotxe i ha estat capaç de conduir perfectament la seva vida portant els fills de copilot, ha xocat amb la trista realitat durant la visita a tres importants concessionaris de la ciutat, amb la pretensió d'informar-se per adquirir un cotxe nou. Algunes de les perles que va escoltar, més representatives del manual masclista al volant, van ser: «I no voldria esperar a provar-lo amb el seu marit?, hi ha detalls que segur que el seu home apreciarà, o veurà com ell aquestes prestacions les sabrà valorar». Només els faltava afegir-hi: si vol deixem els temes de motor i passem a veure el catàleg de tapisseries de cashemere rosa a joc amb el tablier.

Finalment, els somrients, clenxats i encorbatats mascles representants de la seguretat viària conjugal masculina, van perdre l'oportunitat d'augmentar les vendes d'unes marques -que obviaré esmentar per evitar calar la moral dels comercials-, en provocar que la desvalguda conductora posés la directa, indignada, cap a altres establiments menys protectors amb la «fragilitat» femenina.

Tinc els meus dubtes que l'imperi de la benzina i els recanvis ho posi fàcil a l'hora de donar la puntada de peu a un dels lobbies que genera tants beneficis com problemes, a l'hora d'avançar cap a un món millor; però estaria molt bé que en un futur més silenciós, menys contaminant i més viable, a més de les qüestions mecàniques i ecològiques també es posessin en valor els temes d'igualtat de gènere francament ofensius, amb els quals ens hem acostumat a conviure. Ara que sembla que hi ha l'oportunitat de deixar aparcats els vehicles de combustió, amb els quals ens hem cremat pel que fa a les conductes d'igualtat, aprofitem per no enrampar-nos i anar conduint els estereotips equivocats cap a les actituds respectuoses al davant i al voltant del volant.