El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs del Govern espanyol contra la resolució del Parlament de Catalunya que va reprovar el rei i va advocar per l'abolició de la monarquia. La decisió, adoptada per unanimitat, calia esperar-la sense cap mena de dubte, ja que el TC és una excel·lent representació del Gran Consens que inspira el corrent central de la política espanyola. Per la mateixa raó el més lògic és esperar que la sentència serà favorable a la petició de l'executiu, i que la resolució catalana serà titllada d'inconstitucional i consegüentment anul·lada.
I quan hagin adoptat i publicat aquesta decisió, què haurà canviat? Res.
Anul·lar la resolució per inconstitucional no esborrarà de la Història el fet que el Parlament la va debatre, la va votar i la va aprovar. Constarà així a les hemeroteques, a les videoteques, a les profunditats del big data de la xarxa que dona resposta a les cerques, i a les publicacions del Parlament: el Diari de Sessions i el Butlletí Oficial, si no és que el TC ordena modificar-los per esborrar aquest episodi, com Stalin va ordenar esborrar la imatge de Trotski de les fotografies oficials en què apareixien tots dos.
Llavors, a què treu cap gastar el temps i el pressupost del Govern i del TC en aquest recurs? No pas per impedir l'aplicació de la resolució impugnada, ja que en la pràctica era inaplicable. No preveia la realització de cap acte polític o administratiu amb eficàcia jurídica, capaç de modificar l'estatus de la monarquia espanyola o del seu titular. Es limitava a constatar que als diputats no els agradaven ni la institució ni el capteniment de la persona.
Però el Govern va pensar que aquest exercici de pura retòrica, aquest brindis al sol, era molt perillós i calia declarar-ho inconstitucional, i el TC li donarà la raó. Els preocupa que un parlament autonòmic es fiqui en aquests territoris, i en canvi no els preocupa per què ho fa. A què es deu aquesta majoria republicana? S'estimen més emetre anatemes que fer-se la pregunta realment important. «Sobre aquest tema, no en podeu opinar». Muts i a la gàbia.
En el fons tenen por. Temen que si es debat obertament sobre la monarquia, si la societat espanyola es planteja sense embuts la seva funció i conveniència, proliferin les declaracions republicanes. I abans que parlaments i ajuntaments s'apuntin a la festa, declaren herètica i relapsa la resolució catalana. Que llestos!
