L'exhaustiva anàlisi de l'estat del Barri Antic de Manresa realitzada per l'arquitecte Pere Santamaria, i que aquest diari ha publicat en una sèrie de lliuraments, presenta una diagnosi utilíssima que traça algunes línies clares. Una d'elles es podria considerar que resol uns dels dilemes que durant anys ha arrossegat el debat sobre com abordar la rehabilitació, que és si cal un màxim esforç de conservació dels immobles actuals o si cal una política expeditiva d'enderrocs. Vista la quantitat de finques i illes senceres que presenten una acumulació de patologies, sembla clar que la revitalització del sector antic no serà viable si no s'adopta una política expeditiva d'enderrocs que espongi, descongestioni i proporcioni solars on es pugui construir de forma harmònica amb la tipologia constructiva del barri però de bell nou, d'acord amb la demanda actual. L'Ajuntament té instruments per impulsar els enderrocs dels edificis irrecuperables, cosa que podria animar la nova construcció. Al Barri Antic calen polítiques decidides i contundents, i aquesta en podria ser una.
