Les expressions d'una democràcia encara amb tics d'immaduresa han sortit de la faixa de l'independentisme per treure el cap a Mallorca. Contra l'estelada hi ha un tot s'hi val de permissivitat, de coacció, d'amenaça i de càstig preventiu que justifica determinades accions de polítics i magistrats (per a molts catalans i bastants espanyols, injustificables). Però la confiscació de material de periodistes de l'agència Europa Press i de Diario de Mallorca ha fet saltar les alarmes. Partits polítics, de dretes i d'esquerres, han coincidit en la crítica a l'actuació de l'ordre judicial que s'ha saltat alguns dels drets que protegeixen els periodistes, com el de preservar les seves fonts. S'explicava en les primeres classes de democràcia, d'una universitat per la qual alguns sembla que no van passar. És tan evident que hi ha hagut excés, que fins i tot els partits espanyols amb més representació han estat d'acord en la condemna. Però no només hi ha una crítica, sinó que els mitjans implicats han presentat una querella criminal contra el jutge que va donar l'ordre i que porta el cas de presumpta corrupció d'un empresari del sector de l'oci nocturn. Consideren que el jutge Miguel Florit hauria comès delictes de «prevaricació judicial, contra la inviolabilitat de domicili, i contra l'exercici del dret al secret professional del periodista». El periodisme és garant de democràcia.
