El dret a la informació veraç que la Constitució consagra en el seu article 20 no és un dret dels periodistes ni dels editors, sinó dels ciutadans. I és la mateixa Carta Magna que, en aquest mateix article, estipula que «la llei regularà el dret a la clàusula de consciència i al secret professional» en l'exercici d'aquest dret fonamental. La raó per la qual el dret a la informació i el secret professional van irresolublement units en la Constitució és, senzillament, perquè si els periodistes no poden garantir confidencialitat a les seves fonts que necessitin romandre en l'anonimat tampoc podran complir la seva obligació davant la societat : explicar davant de qualsevol pressió tot allò que el ciutadà té dret a conèixer.
És la flagrant vulneració d'aquest dret fonamental el que explica l'alarma social i el rebuig general provocats dimarts a l'ordre dictada a Mallorca pel jutge Miguel Florit de requisar els telèfons mòbils i els ordinadors de dos periodistes per buscar el responsable d'una filtració dins de l'anomenat cas Cursach, una macrocausa de corrupció que sacseja la societat mallorquina.
Aquell dia, la policia cita al matí en una comissaria el periodista del Diario de Mallorca José Francisco Kiko Mestre i, davant d'una funcionària judicial, li requisa el mòbil. Després van a la redacció dos agents perquè els lliurin els ordinadors i el material informatiu disponible sobre el que s'ha publicat amb relació al cas esmentar, a la qual cosa es neguen els responsables del diari. Gairebé al mateix temps, dos funcionaris es dirigeixen a la seu de l'agència Europa Press a Palma i requisen el telèfon mòbil i els ordinadors a una redactora, Blanca Pou, que ni tan sols va poder contactar amb el seu advocat.
L'ordre de confiscar el material dels periodistes forma part de les diligències a la macrocausa de corrupció que, amb més d'un centenar d'investigats, gira entorn a l'empresari d'oci nocturn mallorquí Bartolomé Cursach, a qui s'imputen una desena de delictes entre els quals figuren blanqueig de diners, extorsions i corrupció d'autoritats polítiques i judicials. Les indagacions del jutge se centren en les informacions que Diario de Mallorca i Europa Press van publicar extretes d'un informe inclòs al sumari, declarat secret, sobre la fiscalitat de les societats de Cursach. I en concret, com diem, a esbrinar qui filtra el dossier. Un jutge pot investigar, lògicament, una filtració, però no a costa de vulnerar un dret constitucional. Això és el que és insòlit del cas i la raó de l'escàndol: que el jutge sembla ignorar no només la norma fonamental del seu ordenament jurídic, sinó la jurisprudència espanyola i europea al voltant del secret professional.
Per això les crítiques han estat tan rotundes com generalitzades. L'Associació de Mitjans d'Informació (AMI), que representa més de 80 mitjans de comunicació espanyols, ha mostrat el seu «més absolut rebuig» a l'acció judicial, que considera un «greu atac al dret a la informació» i a la «independència dels mitjans». I en termes similars s'han pronunciat l'Associació Mundial de Periòdics i Editors de Notícies, el Word Editors Forum o News Media Europe, que agrupa més de 2.200 mitjans de tot el continent. Els col·legis i associacions professionals de periodistes, per la seva banda, han alçat la veu per recordar que el dret a la llibertat d'informació «ha de prevaler per sobre altres drets quan la notícia qüestionada és veraç, es refereix a assumptes d'interès general i està degudament contrastada».
Diario de Mallorca, de Prensa Ibérica, grup al qual pertany aquest diari; l'agència Europa Press i els periodistes afectats -que no investigats, ja que no ho estan- han interposat davant la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears una querella criminal contra el jutge Miguel Florit per delictes de prevaricació judicial, contra la inviolabilitat del domicili i contra l'exercici del dret al secret professional del periodista. La querella, sota la direcció lletrada de Nicolás González-Cuéllar Serrano, recull la sòlida jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que protegeix el dret de l'informador a mantenir en l'anonimat les seves fonts, alhora que considera l'acte «un atac letal a una de les normes essencials per al desenvolupament de la vida en democràcia», en referència al dret al secret professional del periodista. Perquè els periodistes, en l'exercici de la seva professió, garanteixen un dret fonamental que pertany als ciutadans. Per això, el secret de les fonts no afecta només els professionals, sinó que afecta la llibertat d'informació de tota la societat. I això és el que és indispensable defensar.
