Ahir semblava que estava a punt de concretar-se per a demà una reunió entre part dels gabinets de Moncloa i de Palau. Una mica de mercromina damunt la ferida que invoca a les xarxes per a aquest 21 una apocalipsi prenadalenca. Hi ha tant gust de benzina surant en l'aire que qualsevol que faci espetegar els dits pot provocar una combustió generalitzada. Els distribuïdors de combustible asseguren no voler cap desgràcia però els productes incendiaris, com les pistoles de Txékhov, hi són perquè algú els encengui. No s'hi val a dir que els inflamables vessats abundantment damunt dels discursos només són metàfores innòcues, ornaments lingüístics per fer més vehement l'argumentari. La benzina fa pudor de benzina. I crema. Potser hi ha massa histèria col·lectiva, massa èpica electritzant, massa ànsia d'assistir a l'espectacle d'un descarrilament en un univers virtual i incruent (el xoc de trens que s'allarga de fa mesos a càmera lenta sense que hagi esclatat tot el seu poder destructiu). Potser hi ha massa inconsciència generalitzada. Una irresponsabilitat encara reconduïble cap a un diàleg que uns i altres reclamen però ni mimen ni aborden fins a les darreres conseqüències del debat. Política, política, política. La resta és un buit inhòspit que ni per curiositat ningú en les seves facultats hauria de voler surfejar.
