Fa unes setmanes es va celebrar a la sala de la Plana de l'Om, plena de gom a gom, un col·loqui entre especialistes a l'entorn del llibre Flors damunt la taula, de la periodista manresana Aina Font Torra, que amb un llenguatge planer i senzill relata la història d'una heroïna que ha superat la malaltia sis vegades, combinada amb el record íntim de la seva mare, que malauradament va morir de càncer fa cinc anys (6 d'agost del 2013). Es tracta d'un relat novel·lat, basat en dues històries reals. Després dels agraïments a les persones que van contribuir al llibre, des de la fotografia de Cristina Morera fins al disseny gràfic, passant per la col·laboració econòmica del grup Oliva Torras, l'editor Jaume Huch va fer esment d'algunes paraules de l'actor Josep M. Pou que, en el pròleg, diu que l'Aina parla del càncer «amb la por i el dolor justos, obertament, amb naturalitat, sense sucar pa en la tragèdia, però sense defugir-la. Buscant en els detalls de les vides concretes, aquells punts en comú amb la majoria de malalts i els seus acompanyants». L'Aina i la Lluïsa han posat l'ànima en aquest projecte, amb l'objectiu de compartir unes mirades molt particulars, úniques de fet sobre el càncer. Després d'escoltar la cançó Mercè de Maria del Mar Bonet, que estableix una relació especial entre l'autora i la seva mare, va intervenir Aina Font, que va agrair el suport del públic assistent. Va explicar que, treballant a la seu d'Òmnium Cultural de Manresa, un dia se li va presentar Lluïsa Albaladejo, que li va descriure la seva vivència de sis càncers, quan ella estava a punt d'acabar la carrera de periodisme, i li va confiar la seva vida. A partir d'aquí van quedar cada divendres per tal d'explicar-se els seus episodis de vida. L'editor, Jaume Huch, li va fer veure que seria enriquidor per al llibre unir les dues experiències: la pròpia com a acompanyant de la seva mare, que havia patit càncer, i la de la Lluïsa, que l'ha sofert en primera persona. Així, que l'Aina reconeix que el va tornar a reescriure per enllaçar les dues històries. Té clar que mai no deixarà de posar flors damunt la taula, encara que els dies siguin en blanc i negre.
Cesca Reguant, anestesiòloga, va parlar del vessant científic i es va mostrar satisfeta de poder estar al costat de la Lluïsa, protagonista del llibre, que ha sabut conviure amb el càncer. Va esmentar el fort vincle entre la ment i el cos; les emocions i els pensaments que generen impulsos elèctrics cap a l'organisme que afecten la majoria dels nostres sistemes, i la seva implicació amb la salut física. «Un estrès important que es mantingui en el temps possibilita el sorgiment de malalties», fruit que les nostres defenses han minvat. En el càncer, les cèl·lules tumorals estan en un procés continu d'estrès, amb canvis metabòlics constants que proporcionen a les cèl·lules cancerígenes una capacitat accelerada de reproducció. En aquest context, qualsevol input positiu a l'organisme és bàsic per poder estabilitzar el caos associat a la malaltia oncològica. S'ha avançat molt als darrers anys mèdicament, però cal tenir en compte l'esfera emocional, la nutrició i la capacitat funcional que poden ajudar a estabilitzar-la. Núria Orcero, psicooncòloga d'Althaia, va parlar del vessant emocional i del procés psicològic de la Lluïsa des del 2010, en què en remarquen tres etapes: el perquè de la malaltia, els trets de la seva personalitat i la manera de relacionar-se amb el cos. A la tercera fase comença a viure de manera plena i serena. No es resigna i la seva resistència emocional li dona una extraordinària capacitat de recuperar-se davant de l'adversitat per transformar-la en felicitat. Lluïsa Albaladejo, del Pont de Vilomara, va explicar com va agafar les regnes de la malaltia, decidint en tot moment el que creu que ha de fer. «Mai he deixat el meu vehicle -cos- a qualsevol i sempre he fet tots els possibles». Considera que és molt important mirar de controlar la ment, triar les amistats i les persones amb qui volem estar, emocionalment sanes. Al final va actuar Biel Font amb la interpretació d' Hallelujah, de Cohen, que va tancar emocionadament l'acte.
