Aquest diari s'ha fet ressò de la campanya impulsada per la plataforma Naturalitat que demana que les esteles neolítiques del Solsonès que han estat retirades dels seus llocs d'origen, un cop restaurades, siguin retornades als seus llocs originals, i els seus entorns dignificats. Les esteles ja han estat tretes dels seus emplaçaments mil·lenaris i es troben en una sala per ser estudiades pels arqueòlegs del projecte «Gegants Immortals» del Museu de Solsona. La plataforma Naturalitat està formada per professors i exalumnes d'un curs universitari sobre valors i significats espirituals de la natura, que en els dar-rers anys ha dut a terme les classes al Miracle i els seus entorns.
Voldria situar les propostes d'aquesta campanya en el context d'un canvi de paradigma del patrimoni, per entendre millor les raons i implicacions de la campanya. L'objectiu d'estudiar, salvaguardar i posar en valor aquest patrimoni és lloable i àmpliament compartit. La discrepància sorgeix en la seva consideració o revalorització. Les esteles no són només peces soltes d'un patrimoni arqueològic; dempeus, tombades o desplaçades són fites d'un espai geogràfic sacralitzat al neolític, en bona part conservat fins avui, juntament amb alguns dòlmens o sepulcres, tots ells vinculats a antics camins. Són els testimonis tangibles d'un Patrimoni Immaterial que, si s'estudia adequadament, permet redescobrir la cosmovisió neolítica, la relació espiritual que aquells pobles mantenien amb la natura, tant terrenal com celestial.
Com tota altra cultura no materialista, el més rellevant del seu patrimoni no són les restes materials, sinó el que signifiquen. Moltes esteles s'han mantingut als seus llocs d'origen, i assenyalen encara indrets ben significatius, com el Roc de la Marededéu, al turó de Sant Gabriel, reconvertit en altar de benediccions -cas únic al nostre país- utilitzat per a celebrar-hi actes litúrgics cristians fins que fou desmuntat pels responsables del projecte.
La revalorització i salvaguarda d'aquestes esteles no hauria de limitar-se a la seva dimensió arqueològica, doncs, sinó que hauria de ser integral. Això demana un estudi transdisciplinari, no únicament de les esteles, sinó dels seus llocs i les seves interrelacions. Les tendències internacionals en la conservació del patrimoni demanen superar la compartimentació, amb enfocaments interdisciplinaris, i mantenir al seu lloc tot el que sigui possible. Posar en valor aquest patrimoni neolític d'una manera integral no únicament és una opció més autèntica i respectuosa amb el territori, sinó que ajudaria a comprendre'n els seus múltiples significats.
Donar a conèixer el que sabem de les cultures antigues mitjançant la visita a les obres d'art sagrat que fitaven els paisatges que van configurar, permetria copsar la seva visió unificada de la vida i la natura. Superar la divisió artificiosa entre patrimoni natural, cultural i espiritual, ajudaria a comprendre la saviesa que traspuen, als llocs on foren curosament situades.
