La frontera estatal a la Cerdanya és pràcticament invisible. Això no vol dir que hi hagi aspectes culturals que de tan diferents que són suposen encara una divisió entre els cerdans d'un i altre costat de la línia estatal.
A les sales d'espera de l'hospital tots els pacients són iguals. Les sensacions de l'escenari així ho faciliten, amb rètols i personal en totes les llengües. Hi ha, no obstant això, una diferència entre els pacients del nord i els del sud. Per als cerdans inscrits al sistema sanitari del CatSalut anar a l'hospital, i prèviament al CAP, és una acció automàtica. La modernització del sistema sanitari de les últimes dècades ha consolidat l'atenció mèdica universal i impersonal i ha substituït aquella antiga figura del metge de família. Una figura encara molt present a la cultura cerdana, fins al punt que a molts pobles encara hi ha la casa del metge, el carrer del doctor tal i molts padrins enyoren els seus noms il·lustres.
Per als pacients cerdans del costat nord de la frontera, anar a l'hospital és, en canvi, una tria. El seu sistema sanitari ha blindat la figura històrica del metge de família i són molts els llinatges que es posen en mans d'un doctor que ho sap tot de l'historial mèdic de cada casa. Els nord-cerdans trien el metge i després l'Estat els retorna els diners que els ha costat. L'hospital té el repte difícil de convèncer-los i esdevenir el seu equip mèdic de confiança.
