Quan meteorològicament no fa ni fred ni calor, diem que la temperatura és moderada. Quan una persona fuig dels extrems, la qualifiquem amb el mateix adjectiu. La moderació, però, aparenta haver entrat en caiguda lliure i els posicionaments més radicals assumeixen protagonisme. Aquesta setmana, la guerra del taxi ens torna a posar de manifest que els maximalismes sumen adeptes en detriment dels que saben que conflictes com aquest només s'haurien de resoldre, des del primer moment, a partir del diàleg i de la mediació. La crispació que s'evidencia al sector no s'acabarà, en cap cas, amb els taxistes esclafant els Ubers o a l'inrevés. Tothom té les seves raons. Els uns simbolitzen un model més proteccionista i els altres són fruit de la globalització, de la digitalització i de les polítiques més liberals.

Parlar de moderació és fàcil. En política ho fan molts partits, no únicament des del centre o la dreta, també des de l'esquerra fan esment del vot moderat, però el que costa més és ser coherent amb les pròpies paraules. Demanar la moderació des de posicions histriòniques i amb insults i mentides barroeres pel mig és una realitat palpable. Arribem al surrealisme d'aquell que reclama el suport dels moderats des de la desmesura i la histèria. Aquesta és una de les moltes incongruències amb les quals convivim en el nostre dia a dia.

En ple segle XXI, amb líders com els d'Estats Units, Brasil, Polònia, Filipines i Veneçuela i amb imitadors arreu del planeta, hem de convenir que la moderació ha donat pas a l'agitació. Del raonament i la reflexió hem saltat a la sistematització de les notícies falses. Ara ja no hi ha grisos, només hi ha blanc o negre. És el signe dels temps. Tot s'hi val per tal d'assolir el poder al preu que sigui.

El nou panorama polític i social és d'una alta complexitat. Impera la desorientació davant d'una nova realitat construïda a partir del món global, les tecnologies de la informació i que ha estat rematada per una crisi que ha fet més evidents les desigualtats. La confusió dilapida la moderació i fa que votants de Podemos, l'esquerra més radical de l'arc parlamentari estatal, passin a Vox, la dreta més reaccionària, encara extraparlamentària a Madrid, però que ha fet un bon forat al Parlament andalús.

Costa de trobar oasis que vagin més enllà de la demagògia fàcil. Com sempre, el temps tornarà a posar les coses al seu lloc, però l'epidèmia d'aquest xarampió ha saltat fronteres i ha arribat a les tertúlies del bar més minúscul del poble més petit. Hi ha falsos savis capaços d'imposar les seves raons a còpia de crits i gesticulacions autoritàries. Passen els segles i la condició humana encara necessita que recordem aquella afirmació d'Aristòtil, que més de 300 anys abans de Crist ja deia que l'ignorant afirma, el savi dubta i reflexiona.

Les aigües estan mogudes. El moment ideal perquè aflorin els ignorants en forma de líders que tenen ben clar allò que cal fer. Els extrems tenen el seu paper, la moderació espera.