Més de tres anys després de la mort del dictador Franco, amb la Constitució espanyola aprovada i en vigor, amb les segones eleccions generals i les primeres de municipals convocades, i amb l'Estatut de Catalunya presentat al Congrés de Diputats per a la seva tramitació, els nomenclàtors de moltes ciutats i pobles de Catalunya (i d'Espanya) eren plens de noms de carrers i places que celebraven personalitats i fets del règim franquista. Això denunciava aquells dies un reportatge a les pàgines d'aquest diari, que insistia en la necessitat de posar fil a l'agulla per passar pàgina. En aquells moments, a Manresa, el que avui són les tres Muralles eren l'Avenida del Caudillo, el Passeig es deia de José Antonio Primo de Rivera de la Farola a l'institut, i de García Valiño (cap de les tropes franquistes que van ocupar Manresa) d'allà a la Bonavista. La Plana de l'Om es deia General Mola, un dels sublevats del 18 de juliol, i els carrers de les Piques i de la Sabateria estaven dedicats a sengles «tercios» de voluntaris carlistes de l'exèrcit franquista. I així un llarg etcètera de noms que van començar a ser canviats pels ajuntaments democràtics.
