La biblioteca popular de Manresa, de la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona, estava instal·lada a la planta baixa del cos central de l'institut Lluís de Peguera, amb entrada directa des de l'exterior. Era una de les dues biblioteques públiques de la ciutat; l'altra era la de la Caixa de Pensions, a la cantonada del carrer Guimerà amb la Muralla. Cap de les dues no havia estat batejada, eren «la de l'institut» i «la de la Caixa». Però ara fa quaranta anys es va emprendre una iniciativa per donar el nom d'algun manresà il·lustre del món de la cultura a la biblioteca popular. Es va obrir una votació entre els usuaris i el nom amb més partidaris va ser el de Joaquim Sarret i Arbós. No era una tria gens incoherent, ja que Sarret va ser un home de cultura de ciutat, un estudiós i historiador que va deixar petjada fecunda. Nascut el 1853 i mort el 1935, va ser arxiver municipal, cofundador i president del Centre Excursionista del Bages i autor de nombrosos llibres sobre la història de Manresa en diferents èpoques. El darrer, Llum! a la Llum de Manresa, investigava la qüestió de la Misteriosa Llum, el prodigi predilecte de la ciutat.
