Memòria als escenaris

Que la memòria històrica surti a l'escenari és una bona notícia. Per no oblidar els qui van patir la repressió, per remoure consciències i per despertar l'interès dels més joves. En els darrers mesos han arribat als teatres catalans diferents muntatges que aborden les conseqüències de la guerra civil, com l'exili i la repressió. Dos d'ells, per exemple, amb segell de la Catalunya Central, Rastres_Argelers i Mort a les cunetes. Però n'hi ha més. Avui mateix, a Berga, l'actriu Rosa Andreu posarà en escena Memòria de les oblidades, de Joan Pascual; i a Barcelona, el Konvent i l'Antic Teatre produeixen una obra sobre l'execució de tres berguedans el 1949. Que la memòria històrica surti dels arxius i s'escampi pels escenaris és un pas més per escapçar el silenci mantingut durant dècades de dictatura. I no és fàcil perquè, com explicava la manresana Aina Huguet, autora i directora de Rastres_Argelers, «els teatres diuen que de memòria històrica ja s'ha fet molta cosa». Mai no serà massa.