Que la memòria històrica surti a l'escenari és una bona notícia. Per no oblidar els qui van patir la repressió, per remoure consciències i per despertar l'interès dels més joves. En els darrers mesos han arribat als teatres catalans diferents muntatges que aborden les conseqüències de la guerra civil, com l'exili i la repressió. Dos d'ells, per exemple, amb segell de la Catalunya Central, Rastres_Argelers i Mort a les cunetes. Però n'hi ha més. Avui mateix, a Berga, l'actriu Rosa Andreu posarà en escena Memòria de les oblidades, de Joan Pascual; i a Barcelona, el Konvent i l'Antic Teatre produeixen una obra sobre l'execució de tres berguedans el 1949. Que la memòria històrica surti dels arxius i s'escampi pels escenaris és un pas més per escapçar el silenci mantingut durant dècades de dictatura. I no és fàcil perquè, com explicava la manresana Aina Huguet, autora i directora de Rastres_Argelers, «els teatres diuen que de memòria històrica ja s'ha fet molta cosa». Mai no serà massa.
Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital.
| L'últim | El més llegit |
