De llet n'hi ha de moltes classes. N'hi ha de vaca, de cabra, d'ovella, de búfala, de camella... La llet dels animals irracionals té un gran component nutritiu i és molt beneficiosa per a la salut. En canvi, segons quin tipus de llet dels animals racionals, és força desagradable i molt insana. És aquella que se'n diu «mala llet». La llet es torna agra i altera el seu color. L'immaculat blanc es transforma en una bar-reja de tèrbols colors: blau, taronja i verd. El resultat d'aquesta combinació és molt perjudicial per a una bona salut democràtica. A Espanya, aquesta tòxica llet cada dia abunda més, i està provocant una considerable crispació entre la ciutadania..
Ara, les empreses que la comercialitzen han decidit aliar-se per capgirar el mercat. Els respectius caps de producció han acordat promocionar-la amb una agressiva campanya publicitària. Per tal de complaure la clientela recorren a detestables mètodes. La seva obsessió, i ambició, per guanyar quota de mercat, els fa perdre la racionalitat.
Veient que la mala llet va en augment, he decidit explorar l'àmbit làctic per actualitzar els meus coneixements. Consultant l'enciclopèdia (darrerament la classe política sovint m'hi obliga), he observat que l'expressió «mala llet», com que és un modisme, pot tenir diverses interpretacions. Serveix per definir una persona enrabiada, exaltada, de mal humor, de mal geni... També s'utilitza per descriure persones i conductes mal intencionades.
Capficat en aquestes expressions làctiques, també he consultat les paraules munyir i mu-nyidor. La meva sorpresa ha estat que en la versió castellana els vocables muñir i muñidor poden tenir altres significats. Muñir prové del llatí monere i vol dir amonestar, avisar... També vol dir resoldre un afer amb trampes i de forma interessada. I muñidor és una persona manipuladora que trama intrigues per aconseguir determinats objectius.
Un cop desembrollat aquest trencaclosques lingüístic, m'adono que en aquest país hi ha molts muñidors/es amb força mala llet (dit grollerament), o amb força mala fe (dit finament). Per tal d'entendre-ho millor, opto per la grolleria: s'ha de tenir molta mala llet per comparar el pacífic procés sobiranista català amb l'agenda d'ETA. S'ha de tenir molta mala llet per esbombar contínuament infinitat de falsedats ; per exemple, desacreditar el director de l'Oficina de Drets Civils i Polítics del govern de la Generalitat acusant-lo d' haver militat a Terra Lliure. S'ha de tenir molta mala llet per sabotejar i torpedinar el diàleg polític tan necessari en qualsevol democràcia. S'ha de tenir molta mala llet per incitar a l'odi envers les persones que tenen el legítim dret de poder pensar políticament diferent. S'ha de tenir molta mala llet per amenaçar constantment els qui volen expressar-se democràticament amb l'aplicació del repressiu article 155. S'ha de tenir molta mala llet per conspirar -subtilment- un cop d'estat per retornar-nos a diabòlics malsons del passat. S'ha de tenir molta mala llet per recórrer permanentment a l'insult com a estratègia política. S'ha de tenir molta mala llet per anar abocant gasolina al conflicte polític amb el risc de provocar una explosió social de conseqüències nefastes.
Davant aquest inquietant panorama cal preguntar-se quina serà la propera bestiesa del triumvirat lleter. No seria estrany que, seguint les noves tendències del mercat, decidissin auto-proclamar-se presidents d'aquesta monarquia bananera. Tres al preu d'un. Per descomptat, amb la benedicció de l'Ibex 35, i també d'aquella mòmia del Valle que no hi ha manera d'exhumar, bandejar i oblidar definitivament !
