Van ser només uns segons. Però el somriure de Carme Forcadell va arribar ahir al cor de molts espectadors del judici del procés. L'expresidenta del Parlament estava saludant l'exdiputat Albano Dante Fachín, que estava declarant com a testimoni, responent les preguntes de l'advocat Benet Salellas. Forcadell estava asseguda a prop, i una càmera del Suprem la va gravar, en directe, saludant amb la mà, amb un afectuós somriure. La calidesa del seu rostre i del seu gest va arribar a moltes llars i, per un moment, va fer oblidar que està injustament empresonada des de fa més d'un any, i que s'enfronta a penes exageradíssimes de presó, igual que la resta. Va fer oblidar per un moment la malícia del dia anterior de Soraya, quan va parlar falsament de «violència» amb tota la intenció que els presos polítics es podreixin entre reixes. Va fer oblidar per un moment el cinisme de Rajoy, quan va culpar els processats dels cops de porra dels guàrdies civils i dels policies nacionals contra la població civil. Va fer oblidar per un moment les ganes de venjança i d'escarni que tots els poders de l'estat espanyol tenen contra els impulsors dels procés sobiranista, als quals l'única cosa que se'ls podria atribuir, a tot estirar, és desobediència civil, però res més que això. El somriure de Forcadell. És el somriure que molts esperàvem poder tornar a veure. Juguen en terreny contrari. Però ja han guanyat.
