La ciència econòmica analitza la realitat entre els béns a disposició i els disposables o disposats. I després, els economistes ens expliquen per on passem en cada moment. Els professors d'economia de segur que han fet altres definicions molt més ajustades i encertades, però a partir d'aquesta idea es pot entendre bastant bé què vol dir parlar d'economia. Sobre l'experiència acumulada i la teoria formulada, els economistes ens han fet, o els ho hem demanat, previsions i prediccions. I aquí és on la ciència topa amb realitat diverses i acaba abocant relats que quan passen del temps futur al temps real es desajusten.
La realitat de Catalunya és que es tracta d'un país que quan hi ha un clima de relativa bonança econòmica domina les xifres a escala estatal. Aquesta realitat s'ha intentat vèncer des de l'Estat, s'ha mirar de potenciar la centralitat de Madrid, de donar peixet a altres economies com la valenciana, però qui continua tenint els millors registres és Catalunya. Ha liderat el creixement en la creació d'empreses arreu de l'Estat durant el gener amb un increment del 6,9% en relació amb el mateix mes de l'any passat. Tot i l'intent de desmuntar l'economia que es va fer per l'1-O, Catalunya és l'únic territori de l'Estat, junt amb Castella-la Manxa (2,1%), on creix el nombre d'empreses, mentre que la resta registren taxes negatives. Les dades són tossudes.
