Dimarts la Sala Gran del teatre Kursaal de Manresa es va omplir de gom a gom per reconèixer els quaranta anys de trajectòria d'aquest diari, però sobretot per donar suport a una aposta informativa de futur. L'escenari triat tenia molt a veure amb el motiu de la celebració i estic segur que no va ser escollit de forma gratuïta, en definitiva, el Kursaal és el resultat d'un projecte impulsat per la inquietud cultural de tota una ciutat que El galliner va saber canalitzar encertadament; i Regió7 és el resultat també d'èxit d'un altre projecte sorgit de les inquietuds d'un grapat de gent, conscients de la importància d'una informació propera i plural per esdevenir una societat rica, amb criteri i democràtica, que s'ha convertit en la veu de tot un territori. La vetllada va ser rodona i els premiats una bona mostra de les capacitats existents a la Catalunya Central, el talent intergeneracional i un futur valent ple d'oportunitats, garantit entre d'altres pels que han estat mereixedors del premi Tendències.
Fa més de dotze anys que tinc l'oportunitat, cada diumenge i sense haver faltat ni un cop a la cita, d'expressar la meva opinió a través d'aquesta columna i formar part d'un grup de persones qualificades i de pensament divers que integren la secció d'opinió de Regió7. És important que el criteri propi de la gent que configura el teixit social d'un territori tingui veu i es pugui expressar lliurement, un valor que ara pel panorama polític que vivim s'entén més que mai i que aquest diari ens ha permès exercir, per ajudar a interpretar els esdeveniments amb filosofia de pluralitat, tolerància i capacitat d'anàlisi, posant la llibertat d'expressió com a una de les premisses més destacades d'aquestes pàgines.
Gràcies per deixar-nos escriure perquè, en paraules de Graham Greene: «L'escriptura és una teràpia i a vegades em pregunto com s'ho fan els qui no escriuen, per escapar-se de la bogeria, la tristesa i la por». I gràcies als lectors, perquè, com va manifestar en Xavier Domènech dimarts al vespre, sou els que ens doneu feina a tots els que escrivim.
Per motius laborals dimarts no vaig poder ser a la platea del Kursaal veient com a l'escenari es presentava una obra extraordinària, el relat de la història dels últims quaranta anys a la Catalunya Central, elaborat des de la mirada del periodisme inquiet, amb qualitat, objectivitat i molt bona lletra. Deixeu-me tenir la gosadia d'emprar el privilegi de gaudir de la confiança d'aquest mitjà al qual em sento orgullós de pertànyer, fent servir aquesta columna per repetir als fundadors i a totes les companyes i companys de professionalitat irrefutable, que al llarg de quaranta anys ho han fet possible, la paraula que va ser més present a la gala del Kursaal de forma absolutament merescuda: Gràcies!... i seguim.
