Una altra setmana sense novetats rellevants en el judici contra l'independentisme, encallat per ara en una successió de declaracions que totes segueixen una mateixa línia. Els agents de la policia i de la Guàrdia Civil tenen la lliçó ben apresa i tots diuen el mateix. Ingènuament, algú podria preguntar-se per què el tribunal ha volgut que monòtonament es repetissin tantes declaracions idèntiques. Però pel que fa a les actuacions judicials contra el procés català ja fa temps que no hi ha ingenuïtat possible. Tot està plantejat per escarmentar els que van gosar posar en dubte la unitat sacrosanta de l'Estat. Per tant, comprovarem com es va repetint incansablement l'acusació de passivitat continuada dels Mossos, tot i que van tancar més col·legis electorals que la policia de l'Estat. Sentirem encara mil vegades més el relat oficial de l'assetjament violent i tumultuós contra les forces de seguretat, encara que no s'hagi pogut demostrar mai. I, és clar, el judici continuarà sense fer visibles els vídeos dels cops de porra, les estirades de cabells, les empentes per les escales, etc. o sigui tot allò que desmunta visualment aquelles acusacions i que sembla que els membres del tribunal només vulguin veure en la intimitat.

I mentrestant dos dels acusats, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, són en presó preventiva des del 16 d'octubre del 2017. Dimarts que ve ja farà 18 mesos. Gairebé el mateix temps que són a l'exili Carles Puigdemont, Meritxell Serret, Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí. A més, altres acusades i acusats, com Carme Forcadell, Dolors Bassa, Josep Rull, Jordi Turull i Raül Romeva també fa més d'un any que són a la presó, Marta Rovira i Anna Gabriel més de 13 mesos exiliades a Ginebra, Valtònyc i Adrià Carrasco són a Bèlgica, i Tamara Carrasco segueix confinada a Viladecans. Presons i exilis per raons polítiques, tot i que sembla poc convenient de dir-ho en període electoral per mantenir una falsa neutralitat. Com fals és també l'anunci d'inici de la campanya electoral de cara al 28 d'abril. Seria hora de posar fi a aquesta ficció perquè la campanya potser va començar legalment ahir, divendres, però tothom sap que ja fa moltes setmanes que dura. O sigui, que hi ha normes que es poden incomplir sense cap problema però penjar un llaç groc en un edifici públic demanant la llibertat d'uns presos polítics engarjolats injustament ja fa un any i mig, és un fet tan greu que es pot castigar amb la inhabilitació de càrrecs públic elegits democràticament.

Els despropòsits de l'actual situació passaran als llibres d'història, al costat de la corrupció del règim del 78, de les maniobres de les clavegueres de l'Estat, de la reaparició de l'extrema dreta i del judici a l'independentisme. Una manera que tenim per lluitar-hi és votant, tant a les eleccions del 28 d'abril com a les municipals i europees del 26 de maig. Però votant només les candidatures que defensen l'autodeterminació de Catalunya, el llegat de l'1 d'octubre del 2017 i els drets socials i democràtics que cada dia estan més en perill. I no votant, és clar, cap dels partits que van imposar el 155 i que encara ho tornarien a fer. És hora de fer servir massivament el vot per mostrar-los el nostre rebuig.