Estem en un moment històric, en què les notícies d'un dia tapen les de l'anterior, en un frenètic ritme que no permet digerir, reflexionar ni valorar el que està en joc. I el que està en joc és un futur esperançador, ple d'oportunitats per pacificar el conflicte català, i encarar el país cap a un futur de progrés; o, al contrari, endinsar-nos en un conflicte, encara més gran, d'impredictible final.
En aquest maremàgnum de declaracions, propostes i amenaces, convé imaginar els escenaris que es plantegen el 28 d'abril, a les eleccions generals, i el 26 de maig, a les municipals i europees. Tres eleccions en un mes, totes elles d'una rellevància ben poques vegades vista pel que tenen de resolució de conflictes, o d'increment de les tensions, fins a situacions no imaginades.
I avui, el que proposo és imaginar els escenaris. En un atac de sinceritat Albert Rivera, líder de Cs, va pronunciar unes paraules ben clarificadores, «que recen los independentistas para que gane Pedro Sánchez...», la resta ens la podem imaginar. O no, perquè hi ha propostes tant del PP com de Cs com de Vox que ens han de preocupar enormement.
Dir que, si arriben al poder, el primer que faran serà aplicar un 155 permanent és una amenaça ben real, fonamentada en un incompliment de la llei vigent. Mala cosa, quan uns partits creuen que poden aplicar mesures il·legals, pel simple fet que no els agrada com actuen els partits independentistes. Agradar o no agradar és una cosa, una altra és vulnerar la legalitat. Crec que ha quedat molt clar que qualsevol retorn a la unilateralitat provocarà l'aplicació de les mesures legals pertinents, però mai de forma arbitrària, ni jurídicament no fonamentada.
Ara bé, molts no volen imaginar aquest escenari de confrontació i vulneració de les lleis vigents, per part del tripartit de dretes, però convé imaginar el que podria passar, perquè no estem parlant de política-ficció, sinó d'un escenari possible si no hi ha una reacció forta i contundent en direcció contrària.
Per a aquests partits, aplicar un 155 permanent vol dir no només suspendre l'autogovern, sinó canviar regles de joc fonamentals, com la immersió lingüística, la protecció a la cultura catalana, l'anul·lació o intervenció total de TV3, la possible dissolució del cos de Mossos d'Esquadra, i moltes altres accions que van desgranant a mesura que puja la temperatura electoral.
Per a ells, no hi ha límits en les aplicacions de mesures que considerin adients per lluitar contra la deriva independentista. I en aquest àmbit ja han deixat clar també la recuperació de les competències en matèria penitenciària, així com altres, en el foment de les tradicions, etc.
En resum, imaginem el que podria passar si el tripartit de dretes arriba a sumar per formar govern i posar en marxa un conjunt de mesures, de cadascun d'ells, en una competició per veure qui la diu o la imposa de forma més contundent. Entrar en aquest cercle de pressió-repressió és el pitjor que ens podria passar, en un moment en què Catalunya necessita rebaixar tensions, buscar acords, i mirar de recuperar el temps perdut, mitjançant l'aplicació de mesures realistes, i acords per reforçar l'autogovern. La setmana que ve exposaré el programa contrari al d'aquest tripartit de dretes. El programa que presenta i representa Pedro Sánchez, una part del qual hem pogut veure en aquests deu mesos de govern, i que ha començat a donar el seus fruits, malgrat haver perdut la gran oportunitat d'allargar el termini aprovant-li uns pressupostos molt beneficiosos per al país. Ara, però, imaginem l'escenari de confrontació que proposen les dretes. Només així sabrem el que ens hi juguem el dia 28 d'abril.
