La nostra economia i moltes de les decisions que ordenen la nostra vida es decideixen a Europa. Quotes de producció agrícola, ramadera i pesquera que condicionaran la vida dels seus habitants. Fons per a la construcció d'infraestructures que poden fer ressaltar en el mapa a comunitats autònomes, fins i tot a municipis. És per això que em va sorprendre que, durant els debats televisats entre els candidats a presidir el govern, Europa gairebé ni va sortir. No es va esmentar, tot i que la nostra economia i moltes de les decisions que ordenen la nostra vida es decideixen ja en aquest marc comunitari. A mi no m'agrada el Parlament Europeu i en el que s'està transformant Europa, però malgrat tot, reconec que per història és un mirall important per avançar, potser més per la seva història i el que ha significat aquesta Europa imperfecta a la qual, a més, guardo molt rancor per la seva política de retallades i austeritat durant la crisi recent, i rancor també per no tenir valentia i ser en massa ocasions subordinats de les polítiques dels EUA i de lobbies empresarials als quals importa molt poc el benestar de la ciutadania i del planeta. Però també apel·lo als valors europeus que van fer possible la societat del benestar. Moltes coses es decideixen a Europa. ¿Per què, doncs, aquest perfil baix, aquesta poca participació? Els problemes als quals ens enfrontem són tan urgents com canviar el model productiu que ens deixarà sense planeta ni pàtries per reivindicar, si no fem alguna cosa immediatament. El compte enrere ha començat. La rebel·lió és també en aquestes urnes. Feia dècades que escoltàvem veus d'alarma davant el col·lapse ecològic i social a què ens condueix el canvi climàtic. Estem en el compte enrere de la reacció ciutadana, global, i en aquestes eleccions europees cal mobilitzar-se perquè els governs europeus es prenguin seriosament l'emergència climàtica. Com cal mobilitzar-se per la pèrdua del poder polític ciutadà a Europa enfront de la dictadura de l'econòmic en aquesta globalització capitalista que sacrifica persones i ecosistemes sense pietat. No ens enganyem més, disposem d'un consens científic, avalat pels diferents organismes internacionals, que les nostres societats encaren una crisi civilitzatòria (col·lapse climàtic, pèrdua de biodiversitat, contaminació, crisi energètica, desigualtat social, crisi de cures...) que garanteix que els escenaris futurs seran molt adversos i es veuran compromeses les bases materials que sostenen la nostra forma de vida i la vida en si mateixa. Vivim un període que hauria de ser d'emergència, ja que en funció de les grans decisions polítiques que es prenguin sobre les temàtiques clau en aquests anys, es condicionaran de manera irreversible la nostra forma de vida i la del nostre entorn; per això és important el nostre vot, que ha d'anar contra els que van en contra de la vida, ha de ser sense cap dubte anticapitalista, ha de ser de solidaritat. No es pot reprimir la marea de migracions des d'Europa, no podem convertir la Medi-terrània en el mur d'un immens camp de concentració. Cal treballar les causes d'aquesta migració. Però, no ens enga-nyem, això té un preu que hem cobrat amb escreix al llarg de la història colonial d'Europa. Europa només es pot blindar a força de renunciar a una cosa molt important: tot això que ens defineix com a democràcies. Només podem convertir Europa en una fortalesa si fem virar les nostres societats cap a l'autoritarisme i el feixisme. I potser més en aquests moments, quan l'ombra del feixisme es projecta en aquests comicis. Perquè els feixistes no se n'han anat mai i volen dominar Europa des de les seves institucions ara que han crescut en gairebé tots els països. No oblidem que la ultradreta és un producte mediàticament refinat per sectors neoliberals (capitalistes, empresarials, financers, mediàtics) que han alçat el seu vol amb ales molt conservadores, compromeses amb la defensa del seu ordre i dels seus privilegis. D'aquí la seva impassibilitat i anestèsia emocional davant la migració i l'emergència ambiental. Per això, no oblidem votar, ens hi va molt més del que ens expliquen.
