Així començava la narració d'aquesta història: «En J.S.V., sabadellenc, de segur que va quedar ben fotut quan es va trobar pels voltants del Pont de Vilomara, a les cinc de la matinada, més sol que la una i amb la seva companya a mans de lladregots ansiosos de droga». Va passar ara fa quaranta anys quan la víctima i la noia que l'acompanyava circulaven per l'autopista en direcció a Sabadell, procedents de Lloret de Mar, quan un altre vehicle els va abordar i per la finestreta els seus ocupants els van ensenyar una pistola. Va aturar-se i els dos de l'altre vehicle van pujar al seu, al darrere, sense deixar d'apuntar-los. Els van exigir que els duguessin a un lloc on poguessin obtenir droga, però el segrestat no en tenia ni idea, de manera que van anar deambulant per diferents carreteres fins que van acabar a les proximitats del Pont de Vilomara. Allà van fer baixar el conductor i es van endur el cotxe amb la noia, que van abandonar al cap de poc. Quan va trobar qui s'aturés, el sabadellenc va anar a la comissaria de policia de Manresa, on va reconèixer els segrestadors en el fitxer de sospitosos habituals: dos manresans amb un munt d'antecedents.
