Per entendre el que ens diu Jesús a l'evangeli d'aquest diumenge hauríem d'anar a l'època dels nostres avis, que quan feien tractes amb algú i agafaven un compromís ho feien de paraula i no necessitaven ni papers, ni firmes, ni advocats. La paraula donada segellava el compromís i es guardava perquè tenia per base la mútua confiança. Significava el contracte. Però te un significat més profund, l'expressió d'un pensament.
En el capítol 14 de l'evangeli de Joan, Jesús demana guardar la seva paraula: «Si algú m'estima guardarà la meva paraula». També per a Jesús té un doble significat, per una banda és el seu missatge, tot allò que va ensenyar i va fer viure amb el seu exemple: la preocupació pels marginats, pels perseguits... i que els seus apòstols ens han transmès a nosaltres, i que trobem en l'evangeli, en el llibre dels Fets, en les Cartes dels Apòstols. Aquest és el compromís que es basa, no ja en la confiança, sinó en quelcom molt superior, l'estimació. Conèixer Jesús, amb la lectura d'aquests llibres, ens ajudarà a estimar-lo. Però en Jesús la paraula «Paraula» té un altre significat més profund ja que Ell és «La Paraula», la presència de Déu a la Terra. Joan en el capítol primer ho diu: «El qui és La Paraula s'ha fet humà com nosaltres». Jesús és l'expressió humana d'una divinitat que està totalment fora de la nostra comprensió. Ell és l'Enviat.
Déu ens estima i ens demana rebre La Paraula, acceptar-la, guardar-la i viure de La Paraula. «El que m'estima, guardarà la meva paraula, i el meu Pare l'estimarà , vindrem a ell i fixarem en ell la nostra estada». Aquest és el «premi», un gran premi, que ens recorda una poesia d'Antonio Machado que a l'última estrofa ens diu: «Soñé, bendita ilusión que era Dios lo que tenía dentro de mi corazón».
