Fa quaranta anys portar la silueta d'un ase negre amb el morro blanc enganxada al cotxe no era cap demostració de catalanitat militant oposada a la del toro brau com a símbol d'espanyolitat igualment militant. Fa quaranta anys, de fet, l'espècie de l'ase català estava en risc de desaparèixer a causa de la mecanització del camp, ja que no hi havia demanda de la seva principal funció: cobrir eugues per produir muls. Però al Berguedà hi havia qui s'havia entestat a conservar la raça. Ho explicava així Regió7 en un reportatge el 22 de maig: «Tretze dels vint ases catalans que queden a la Terra són en una granja situada a pocs quilòmetres de Berga: Can Fuives. Segons els veterinaris, els nostres ases, els guarans, són els millors del món. Joan Gassó i Martí Salvans, els propietaris dels tretze animals, no volen que la mena es perdi i fan tot el possible per conservar l'espècie. «Vaig començar a comprar guarans fa un parell d'anys», ens explicava Joan Gassó. «Ara com ara la nostra col·lecció no suposa cap negoci. Però, mira, és un caprici que tinc. No vull que el guarà desaparegui». I pensar que s'havien exportat com a sementals!