Després dels núvols, el sol!, aquesta és la llegenda llatina escollida per la promoció 2017-2019 de l'institut Guillem de Berguedà. Un cant a l'estudi, la il·lusió i l'esperança; un desig de mirar sempre endavant i un anhel posat en l'astre rei perquè vivifiqui les persones, els ànims i els esperits.

El 27 de maig, les tres classes de 2n de BAT, en rigorós ordre alfabètic i amb les millors gales per festejar l'efemèride, varen entrar a la sala magna del Pavelló de Suècia de Berga, amb tots els assistents -claustre professoral, familiars i amics de l'alumnat- posats dempeus, mentre entonaven el Gaudeamus Igitur. Un espai que es feu petit per encabir tots els assistents però, sobretot, per acollir les emocions, records i propòsits que flotaven en l'aire, encenien els ulls i feien glatir el cor amb una força exultant. Ningú podia romandre indiferent en aquell esdeveniment i els pares reculaven en la memòria resseguint el camí que els havia portat fins a aquella cerimònia, i difícilment podien contenir la satisfacció i la joia perquè el testimoni que havien lliurat als seus fills donava fruits, i ja s'endevinaven com a fidels continuadors de l'exemple dels seus progenitors.

El primer homenatge rebut en els seus divuit anys, quan s'han convertit en els protagonistes de la vetllada i de l'acte acadèmic de més solemnitat a la capital del Berguedà. Entraven, lentament, a poc a poc, amb el rostre seriós i conscients de la transcendència del moment, però amb el reflex suficient per espiar per la cua de l'ull si hi havia totes les persones que han estat importants en aquests divuit anys.

Mercè Garriga, com a mestra de cerimònies, cridava tots els alumnes que -en grups de 9- se situaven davant la presidència per rebre, simultàniament, el record de la promoció. A la taula, Isabel Roca, Mercè Prat i Josep Oller, com a tutors de l'alumnat i en representació de tot el professorat que ha informat, format i guiat aquests nois i noies que abandonen el centre per perseguir i complir els seus somnis. El seu rostre intentava no deixar traspuar el cúmul de sensacions que experimentaven en el seu interior, així com l'alegroi contingut que tenien, en constatar que els seus deixebles s'havien fet grans en edat i en coneixement, i sortien al món! Ferran Camprubí, com a director, era el portaveu de l'institut i el vincle institucional d'unió i cohesió entre l'alumnat i el professorat del Guillem de Berguedà.

Els exalumnes també hi eren representats per l'enginyer agrònom i cap de l'Àrea d'Arbrat de l'Ajuntament de Barcelona, Joan Guitart, que va compartir la seva experiència i allò que l'havia ajudat a decidir amb objectivitat, efectivitat i pragmatisme.

Zaira Barrabés, Marc Duarte i Clàudia Soler resumiren en un missatge colpidor el seu aprenentatge a l'institut i -amb un esperit netament jovenívol i compromès amb la societat i el medi ambient- saberen encomanar la seva alegria i una sana enveja per tot allò que aconseguiran en el seu camí.

També intervingué Gemma Ribera, Premi Extraordinari Guillem de Berguedà 2019 al millor expedient acadèmic de la promoció, un dels moments àlgids de la cerimònia perquè es feia palès el reconeixement al seu esforç, autoexigència i constància que havien merescut la identificació amical de les seves companyes i companys.

La lliçó magistral fou a càrrec del cèlebre músic, compositor i pedagog Sergi Cuenca, un dels berguedans actuals més universals i una font inesgotable d'inspiració que ha escrit pàgines magistrals de música, i ho ha fet amb la humilitat dels grans personatges.

La interpretació del ball de l'Àliga tancà l'acte com a primícia de la Patum que s'atansa i, també, com a exponent de totes les Patums viscudes o que queden per viure a aquesta generació d'estudiants del 2001, que han demostrat -amb exaltació i enfervoridament- que, en la ment, l'ànima i el cor, «després dels núvols, el sol!».