14 de juny de 2019
14.06.2019

La Universitat de Salamanca

13.06.2019 | 23:32

En el 1218, fa 801 anys, el rei Alfons IX de Lleó va instituir l'anomenat Studium Generale, que era hereu de l'escola catedralícia de Salamanca, creada el 1174; essent la primera institució europea en ostentar el títol pròpiament d'Universitat, per Reial Cèdula d'Alfons X el Savi, el 1252, i passant a denominar-se Universitas Studii Salmanticensis (Universitat de Salamanca) que fou ratificada per la Licentia Ubique Docendi del papa Alexandre IV el 1255.

Aquesta efemèride, que rememorem vuit segles després, és d'una gran transcendència perquè s'institueix una fórmula d'estudis diversificada (Dret, Medecina, Lògica, Gramàtica i Música); oberta a tothom, car no era privada; amb validesa i reconeixement dels títols que donava; en una mateixa llengua vehicular per a Europa, el llatí; i amb el finançament de l'Església, a través dels delmes eclesials.

La Universitat de Salamanca –tot i ser molt reculada en el temps– no és pas la més antiga d'Europa ja que la de Bolonya és del 1088, Òxford del 1096, la Sorbona de París del 1150, o Cambridge del 1209. També, i quasi coetànies, ens trobem amb Pàdua del 1222, Nàpols del 1224, Siena del 1240, Valladolid del 1241. I una mica més tard tenim la de Lleida del 1300, Roma del 1303, Girona del 1446 i la de Barcelona fundada el 1450. Tanmateix existeix una gran disparitat d'opinions per determinar la universitat, o institució similar, més antiga del món ja que la de Nanjing a la Xina és del 258, o la d'Al-Karouine de Fez al Marroc del 859 i d'altres que -com a degana universitària- invoquen l'Acadèmia d'Atenes fundada per Plató el 388 a C.

La Universitat de Salamanca, amb el lema Omnium scientiarum princeps Salmantica docet (Els principis de totes les ciències s'ensenyen a Salamanca), introdueix el model de centre d'aprenentatge del coneixement global i no va tenir seu pròpia fins al segle XV, el Col·legi Major de Sant Bartomeu. Posteriorment, el que seria l'antipapa Benet XIII va impulsar la construcció de les Escoles Majors, aquella construcció en què, a la façana principal d'un magnífic plateresc, hi campeja el lema del rei Ferran II d'Aragó, "Tanto monta" (abreujament del "Tanto monta cortar como desatar"), referit al nus gordià d'Alexandre el Magne que figurava en les armories del rei. De fet, per a l'escut dels Reis Catòlics s'escollí el jou ( yugo en castellà i primera lletra del nom Ysabel –sic– de Castella) i les fletxes (amb la primera lletra del nom Ferran d'Aragó). A la mateixa façana, també, s'hi veu una calavera amb un gripau al damunt que prevé als estudiants del pecat de la luxúria .

Sobre l'origen del càrrec de rector, sembla que hi ha més unanimitat de criteri ja que trobem l'ús d'aquest terme en el Codi de les Set Partides d'Alfons X el Savi i el reconeixement d'ennobliment personal amb l'assoliment del títol de doctor: "La noblesa s'adquireix o per llinatge, per mèrit o per saviesa i els que l'han guanyada per la seva saviesa, per dret són anomenats nobles". I el mateix esperit el trobem recollit a les Corts del Regne d'Aragó a Monzó el 1553, on es concedeix el fur de noblesa als doctors com ja era costum i tradició a d'altres regnes hispans. És el que el marquès de Casa Real anomena "la noblesa per esforç intel·lectual", com a una de les proves actuals i vigents de noblesa.

En relació al tractament protocol·lari als rectors, tot i que -a d'altres països- feia anys que empraven el de Magnífic, a Espanya no apareix fins a un R.D. de 10 de gener de 1931, establint -al mateix temps- que aquest tractament tindrà una equivalència amb el d'Excel·lentíssim. Però la fórmula de Magnífic no agradà a les universitats i no l'usaven, continuant dispensant el d'Excel·lentíssim, malgrat que el Reglament de les Universitats de 22 de maig de 1859, únicament els reconeixia el d'Il·lustríssim, fins a la Llei d'ordenació Universitat Espanyola de 29 de juliol de 1943, en què es reconeixia als rectors els tractament d'Excel·lentíssim i Magnífic. Actualment, l'Excel·lentíssim ha quedat per a la persona mentre que el Magnífic es dispensa únicament al càrrec.

Hi ha dos aforismes referits a la Universitat de Salamanca que són patrimoni de tothom: En primer lloc, l'expressió "Com dèiem ahir", frase atribuïda a Fra Lluís de Lleó en retornar a les aules, després d'haver estat empresonat cinc anys, com si hagués esborrat el temps que li va prendre la Inquisició. I l'altra, fa referència al que som per naturalesa i als nostres propis talents, que no es compren, ni es venen, ni tampoc s'aprenen, i que es resumeix en "Quod natura non dat, Salmantica non præstat" (el que la natura no dóna, Salamanca –és a dir, la universitat- tampoc manlleva".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Consulta l'exemplar d'avui

Al quiosc del diari pots llegir en format digital l'edició publicada en paper. 

 
L'últim El més llegit