Divendres passat l'alcalde de Manresa es va autoassignar la regidoria delegada d'Hisenda, que conservarà d'aquí a un any, quan cedeixi l'alcaldia a Marc Aloy. Els meus respectes i fins i tot la meva admiració cap a Valentí Junyent, que ha decidit aguantar fins al final encara que ningú no li hauria pogut retreure, honestament, que efectués una discreta retirada després d'aquest any de pròrroga que va aconseguir a les negociacions. No és habitual que el president d'un govern, quan deixa de ser-ho, accepti continuar com a ministre d'Hisenda, però és exactament això el que ha fet aquest manresà que fa deu dies va rebre la vara d'alcalde per tercera vegada consecutiva.

El pacte de govern signat per Junts i Esquerra té tot l'aspecte d'estar pensat perquè no es produeixi cap problema quan d'aquí a un any es faci el relleu. Com a regidor de presidència, Marc Aloy exerceix des d'ara funcions de coordinació general i concepció estratègica del mandat, que mantindrà quan esdevingui alcalde. I per no haver de tocar res, Junyent assumeix ja ara la regidoria d'Hisenda, que mantindrà fins al final del quadrienni. La resta de regidors continuaran fent les mateixes feines amb les mateixes competències, englobats en les mateixes àrees amb idèntics presidents, abans i després del canvi.

Junyent va arribar a l'alcaldia, fa vuit anys, amb un clar objectiu d'endreça. En aquells moments la ciutat estava convençuda que era prioritari ordenar les despeses, ajustar-les als ingressos i fer aquestes operacions amb el mínim trasbals possible. En temps de crisi, quan baixa la recaptació i les administracions superiors tanquen l'aixeta, no es poden reduir el dèficit i el deute sense retallar, però la ciutat n'era tan conscient que no va queixar-se quan l'austeritat va començar a tenir efectes concrets i la finestreta d'anar-hi a demanar va penjar el cartell de «no hi ha un duro». De fet, la candidatura es va vendre atribuint a l'alcaldable una gran capacitat de gestió ben ordenada. I any rere any s'ha mostrat orgullós de l'evolució d'uns números que han sortit del pou.

Ara el seu darrer servei a l'Ajuntament consistirà a assegurar-se que els nous governants no ho tornin a espatllar. Que no ho desendrecin. Que les mànigues cobreixin tot el braç. Els regidors d'Hisenda de vegades han de fer de «senyor No» quan els altres presenten la seva llista de projectes fantàstics però inassumibles. És una feina imprescindible.