Aquest proper 4 de juliol es compliran els 25 anys de l'incendi de vegetació més important que ha patit la Catalunya de la nostra memòria. Va començar als volts del migdia del dilluns i no es va estabilitzar fins al divendres. Van ser 5 dies de foc intens, el que més, el que mai havíem viscut, ni la població ni els bombers més antics.

Van començar el dilluns a la cara nord de la serra de Castelltallat i a Gargallà, per unir-se el dimecres en un sol i colossal incendi que afectava les comarques del Bages i del Berguedà, prop de 40.000 ha (16.077 el de Sant Mateu i 22.964 el de Gargallà).

De les característiques tècniques de l'incendi ja se n'ha parlat i hi tornarem en altres documents. Avui el que ens agrada recordar és el compromís de tota la societat: del parc de Bombers de Manresa sortien cada dia més de 4.000 racions de menjar proporcionades gratuïtament pel comerç regional -cada matí arribaven camions d'aigua, fruita, pa...- i empaquetades per desenes de voluntaris que dia i nit treballaven des d'obradors improvisats en els despatxos del comandament de Bombers. Ramats de voluntaris amb vehicles 4x4 que acudien a la crida feta des de Ràdio Manresa, per avituallar els lluitadors contra el foc, matí, tarda i nit. Recordeu aquell noi de Bordeus que va saber de la desgràcia i es va presentar per ajudar.... Va ser la societat qui va apagar el foc, tothom. Un exemple gegantí de generositat. No volíem que el nostre país canviés d'aquella forma, fonent-se entre les mans el paisatge que les nostres retines guardaven des del néixer.

Generositat de moltes persones anònimes lluitant amb pocs mitjans contra les flames que cremaven intensament, donant suport als Bombers.

Sempre s'ha parlat de l'associacionisme i de la voluntarietat dels catalans. La setmana del 4 de juliol del 1994 es va palesar aquest fet.

Els qui ens va tocar dirigir i digerir la tragèdia natural més important del nostre coneixement vam tenir el suport i la generositat de tots plegats, sense gelosies ni interferències. Bombers, Protecció Civil, Policia Local, Mossos d'Esquadra, Policia Nacional, Guàrdia Civil, Creu Roja, Remer, ADF, amb la presència continuada de polítics locals. També els polítics autonòmics, amb el president Pujol, que es va presentar dues nits al comandament després de copsar directament la situació sobre el terreny.

Va ser un comandament estrany, però segurament el millor que sabíem fer. Amb un sinistre d'aquesta envergadura hauríem perdut la partida si s'hagués atomitzat el comandament deixant la situació acèfala. Unir va reforçar el resultat.

Van ser cinc dies de tensió constant que ens van unir a tots els que compartíem la direcció de la lluita. No ho oblidarem ni ens oblidarem entre nosaltres. Per això teníem ganes de retrobar-nos i recordar aquells dies de fa 25 anys. Segur que tots els que hi vam aportar el nostre esforç vam sentir la joia del retrobament per recordar les vivències i anècdotes que ens va tocar viure.

Després de 25 anys, encara, un cop més, gràcies.