La paraula estrella de la setmana és cumpleanys. L'ha dit Rosalia en el seu nou tema (en català) que ja s'escolta ara mateix per tot el món. Rosalia ho està petant. Tot allò que fa, marca un abans i un després. És així, t'agradi o no t'agradi. Rosalia és una crac. Amb talent. I si Rosalia diu cumpleanys, aquí ens posem tots estupendos entre els que hi estem a favor o hi estem en contra. En contra o a favor de què o de qui? D'ella o del cumpleanys? Vaig trigar a deixar de dir cumpleanys. De petit ho deia, de jove fins i tot també. La paraula aniversari, a mi, em diu poc. Cumpleanys ho diu tot. Em sembla que ho tornaré a dir. Més enllà de la paraula, en tindria prou si, en aquest país on visc sota el sol i sota l'ombra de la por que algú, sense avisar, sacsegi més del compte -i Rosalia ho fa-, ens poséssim d'acord una vegada per totes a... saber quina cançó s'ha de cantar quan fas anys. No recordo haver felicitat ningú col·lectivament amb èxit. Darrerament s'imposa la versió de l'«anys i anys, per molts anys» del Super 3. Francament, quan ets de xiquiparc, encara, però quan ja tens una edat, «l'anys per molt anys» és quasi un escarni... Pots tenir menys sort, encara, i que et cantin el «feliz, feliz en tu día, y que cumplas muchos más» dels «payasos» de la tele de quan la tele era en blanc i negre. Jo em suïcido de tristor cada cop que la sento. Dissabte, sopant, el meu sopar, un sopar a dos que anava estupendament bé, es va estroncar per dos moments en què la megafonia del local va arrasar tot l'ambient distingit amb una infame cançó per entregar dos pastissos d'aniversari de les dues taules del costat. Vaig estar a punt de demanar que la mala estona me la descomptessin del compte. No sabem felicitar. Escollim cançons infames per fer-ho i, si ens decidim a cantar nosaltres, cantem de pena fins a la meitat de la primera estrofa. A la segona, tothom fa aigües i l'homenatjat comença a penedir-se íntimament d'haver nascut tal dia com avui. Potser que la Rosalia faci un pas més i, després del cumpleanys, ens proposi una cançoneta per felicitar-lo. Reconec que seria la bomba, com resulta ser tot el que fa ella. I reconec que no sé si el país -aquest país de fireta- està preparat per a una cosa així. Només de pensar-hi em venen encara més ganes que passi. Mentrestant ens debatem sobre si el cumpleanys ens fa bons, ens oblidem que, ara mateix, al món hi ha un grapat ingent de persones humanes que es moren de ganes d'entendre el català per gaudir de Rosalia. Així tal qual. Acabo l'article pensant dues coses. Una, que el tema d'avui, potser, no era gaire profund, però les temperatures manresanes -Marràqueix en estat pur- no em permeten donar més de mi. I la segona... recordo un any a París on, pel meu cumpleanys, en un famós restaurant van sortir un estol de cambrers tots decidits i pastís en mà a cantar-me, a mi, a tot pulmó i amb totes les lletres i tons, Joyeux anniversaire. No ho oblidaré mai. Ai! és allò que aquí no tenim... la grandeur...