Soc de lletres, però no historiador, tot i que sempre m'ha fascinat el passat i la manera com ens ha arribat als nostres dies, per múltiples fonts, moltes de les quals s'han de qüestionar, aprofundir o directament refusar, pel que tenen d'invenció, en comptes de descripció.
Dic això per l'enèsim silenci de la majoria d'historiadors davant una nova iniciativa de cara a la Diada d'aquest any. Com que cada any, s'han de buscar novetats per a les «performances», costa trobar accions innovadores que aportin interès a la mobilització. Doncs bé, aquest any es volen il·luminar 131 agulles de les muntanyes de Montserrat, en homenatge, record o afirmació dels «131 presidents de la Generalitat».
Si algú ha llegit, estudiat o investigat sobre els orígens de la Generalitat de Catalunya no trobarà enlloc cap base històrica per afirmar l'existència de 131 presidents. Cap. Ara bé, tots els nacionalismes busquen arrels «històriques», el màxim d'antigues que sigui possible, ni que sigui rebregant els fets i la realitat fins a extrems insospitats. I aquest és el cas. Algun historiador, amb ganes de buscar arrels llunyanes, va decidir que la Diputació del General es podia considerar l'origen de l'actual Generalitat, quan no tenen res a veure.
La Diputació del General s'encarregava de recaptar impostos per a la Corona, i sempre havia estat coordinada, que no presidida, per un eclesiàstic. De fet, tenim 120 eclesiàstics al capdavant d'aquesta acció recaptadora. Des del primer, Berenguer de Cruïlles (1359-1362), bisbe de Girona, fins al darrer, Josep de Vilamala (1713-1714), monjo sagristà del monestir de Sant Esteve. Si algú creu que aquests homes d'Església tenien alguna cosa a veure amb les actuals funcions de la Generalitat, que s'ho faci mirar.
Agradi o no als defensors d'aquesta teoria, el cert és que la Generalitat de Catalunya neix l'any 1931, i té amb Francesc Macià el seu primer president, seguit de Lluís Companys, Josep Irla (a l'exili), Josep Tarradellas, Jordi Pujol, Pasqual Maragall, José Montilla, Artur Mas, Carles Puigdemont i Quim Torra. En total 10 (deu), ni un més, ni un menys.
La història s'ha de respectar i, sobretot, no s'ha de manipular ni inventar, quan tenim tota mena de documents probatoris. És cert que en molts casos pot haver-hi interpretacions o elucubracions sobre com es van fer determinades coses, però en allò que tenim estudiat i documentat seria bo no posar-hi res de nou, ni canviar els termes. Malament pot anar un país si s'inventa la pròpia història.
Però, de fet, fa uns anys en què es fuig la realitat per construir una realitat paral·lela. Una realitat que parla de democràcia quan li convé i la rebrega quan no li va a favor. Que multiplica assistents quan li interessa o redueix perjudicis quan ho considera convenient. Que fa discursos abrandats a favor de desobeir, però compleix rigorosament les obligacions quotidianes. De tot i més, hem vist en aquests anys de procés.
Ara toca preparar una nova Diada, i s'ha de buscar un nou motiu per aplegar gent en un projecte «col·lectiu». Li ha tocat a Montserrat, amb la proposta d'il·luminar 131 agulles. Molt bé, com si en volguessin il·luminar 500.
El que m'agradaria sentir de boca d'historiadors solvents és qui avala aquesta xifra, tot aportant documentació fidedigna, irrefutable i històrica, sobre els autèntics orígens de la Generalitat catalana. Entre altres coses, per sortir de la roda d'invencions a la qual assistim des de fa anys.
