No és el Bronx, però Manresa ha entrat en una perillosa espiral d'inseguretat que reclama la intervenció immediata de tots els agents implicats. Si el judici per un cas de violació en grup a una menor, amb pistoles de fogueig i drogues pel mig, ja posa els pèls de punta, aquest diumenge ens va colpejar la notícia d'una nova agressió sexual per part d'un grup problemàtic i sobre el qual els veïns ja havien alertat. Si a això hi afegim robatoris amb violència a vianants a les 7 del matí; un grup conflictiu que sembra el pànic entorn i dins de la Renfe; i senyors que es masturben davant de menors als lavabos d'un conegut establiment dels Trullols, un es pregunta en quina merda de món vivim i què fan les autoritats per netejar-lo. Els uns faran comunicats de rebuig. Els altres diran que sense més efectius poca cosa hi poden fer. Uns altres, que si no canvien les lleis, estan obligats a deixar sortir lliures els quinquis després de declarar. Però cal una reflexió més profunda. Quin paper hi juguem tu i jo. Quants pares han agafat els seus fills després de llegir sobre el cas de la menor de Manresa i els han dit: «noi, un no és un no, i punt»? A quantes cases s'ha buscat què significa MENA? I, en quantes taules s'ha debatut per què encara es voten partits que estan més per mantenir la llei mordassa que per modelar un codi penal eficaç contra la violència de gènere i a favor de la seguretat ciutadana?
