Si aquests dies fa cinquanta anys de l'arribada de l'home a la Lluna, fa quatre dècades se'n celebrava el desè aniversari. Però, en aquells moments, amb l'agredolç de no haver anat molt més enllà. És el que defensava a Regió7 Sebastià Estradé, advocat i enginyer, apassionat del món aeroespacial, que en un extens article reflexionava així. «Si nosaltres, homes de gairebé fi d'un segle, haguéssim tingut un entusiasme més despert, avui a la Lluna hi hauria hospitals per a impedits físics i minusvàlids, observatoris científics cara a l'Univers, factories productores d'energia nuclear que ens la traslladarien a la Terra per microones i que ens deslliurarien del perill que les centrals atòmiques poden tenir entre nosaltres i ens proporcionarien llibertat davant dels països dominadors del petroli. (...) No serien problema tants milers de titulats universitaris incapacitats per trobar un lloc de treball, l'atur no seria un genet apocalíptic, les ciutats les il·luminaríem de nit mercès a les plataformes reflectores de llum solar que s'haurien pogut muntar ja a l'espai després de ser fabricades a la Lluna, on tot és més fàcil per la manca de la gravetat intensa de la Terra».
