Chris Wetherell, el desenvolupador que va crear el botó del retuit, hauria d'haver llegit Frankenstein. O haver-ne vist la versió per al cinema que va rodar James Whale el 1931. La que en el seu subtítol avançava l'argument: «L'home que va crear un monstre». Wetherell, entusiasmat pels paradisos artificials de les noves tecnologies, va posar en marxa un mecanisme que, una dècada més tard, confessa estar penedit d'haver engegat i i que ara qualifica, en una entrevista a Buzz Feed, d'«arma carregada per a un nen de quatre anys». Perill extrem.
El retuit, que Whetherell admet que ha impulsat les ones oceàniques d'excrements digitals sense que els seus autors hagin, ni tan sols, de llegir el tuit original, ha esdevingut una eina de destrucció massiva de reputacions i un aspersor de mentides, mitges veritats i opinions tòxiques. Bravo, Chris!
Llàstima que el desenvolupador, que s'hauria d'haver esforçat a trobar feina en qualsevol altre sector de la indústria de l'entreteniment abans de posar armes en mans de criatures, s'adoni una dècada tard de les clavegueres que amaguen Twitter i les xarxes socials en general. Wetherell diu que en el seu moment l'invent el va concebre amb un «hem posat el poder a les mans de la gent», però que avui matisa la seva eufòria i reescriu: «Oh, no! hem posat el poder a les mans de la gent». Massa tard, xaval.
