La poca presència del futbol de casa nostra a les màximes categories està a punt de canviar de tendència. Si fem un cercle gran amb totes les zones de l'interior i de muntanya de Catalunya, mai s'ha aconseguit cap resultat remarcable. L'anomenat esport rei, per aquí sempre ha anat a remolc del bàsquet. Ajudat pel Manchester City, només el Girona va treure el nas a la màxima categoria i ens queda lluny. Han caigut en l'oblit les remarcables campanyes del Manresa i el Puig-reig a la Tercera Divisió durant la dècada dels setanta. Tot i que l'equip del Congost acaba de pujar-hi, la d'ara no té res a veure amb la d'aleshores. Que ho preguntin als afeccionats d'abans, els que anaven al Pujolet i a la vegada seguien els resultats de la divisió d'honor al marcador simultani, un invent publicitari pervers que servia per saber els resultats del Barça i el Madrid de l'època.
És l'hora del Gimnàstic de Manresa. Club de futbol base històric (la Damm del Bages) amb quaranta equips, passa a ser propietat de l'empresa Kosmos, de la qual és president Gerard Piqué, el central (normalment titular) del FC Barcelona. Ha compromès una inversió d'un milió d'euros en «tres o quatre anys». La majoria dels socis del club manresà han decidit vendre el club la setmana que hem sabut que el jugador ha comprat la plaça a Segona B que ha deixat el Reus per 400.000 euros per a l'Andorra. El Nàstic serà l'equip planter dels andorrans i totes les categories inferiors els proveiran jugadors. Els poc o gens futbolers han de saber que parlem d'un club de futbol de tradició amb centenars de nois (i noies) aprenent a jugar. Amb els pares a les grades, veient l'evolució dels seus fills i somiant tots (ho reconeguin o no) que el seu acabi com el més famós de tots els que han passat per allà: Pep Guardiola. La mística d'aquest club és localment llegendària i ara, per obra d'en Gerard, el seu coneixement traspassarà fronteres. El blaugrana té quasi vint milions de seguidors a twitter i el club, menys de tres mil. Aquestes són les magnituds. Confrontades, creen un abisme. Els actius del club, els somnis dels que hi juguen (i els deutes que arrosseguen), els ha comprat pel seu sou d'un mes. No em negaran que li ha sortit barat.
La societat de la carretera de Santpedor tenia fins ara un acord amb el Reial Madrid i els donaven preferència pels jugadors que despuntaven. A partir d'ara sovint veurem Gabri i Jorquera, els entrenadors andor-rans, a les grades de l'estadi per si apareix algun jove crac. I d'allà, potser al Barça. Deixen enrere una pesada hipoteca de centenars de milers d'euros fins al 2032 i una gespa artificial en molt mal estat pel glamur que promet una de les estrelles de La Liga Santander. Ha ofert renovar els vestidors i millorar les instal·lacions. Estic expectant per veure'l en acció al capdavant d'un d'aquests projectes empresarials d'última generació i l'encaix amb la junta de voluntaris i funcionament assembleari. Des de la distància, tinc el convenciment que el Futbol Club Andorra serà equip de primera divisió d'aquí a dues o tres temporades. Som en un temps en què el futbol ja no és un esport, ara és negoci i comunicació. El fins ara president local haurà de fer un curs accelerat. Segur que els estrategs de Kosmos li explicaran que dir als mitjans «ara no és com abans, cal declarar-ho tot», en referència al pagament a treballadors i col·laboradors, és un bon error. Veient les demandes judicials que afronta la Shakira, segur que els pèls s'han posat de punta a can Piqué Mebarak en escoltar Dario Riera. Sort que Montoro ja no hi és i el govern socialista està en funcions.
