En els dinars de la família que tenia a Manresa sortia sovint com havia canviat la comunicació de la capital del Bages des que hi havia l'antiga carretera C-1411, ara C-55, entre Manresa i Abrera.

Com passa sovint a la vida, allò que per a una generació als anys 70 va ser un avenç espectacular perquè evitava haver de pujar per Can Maçana, per als de final del segle XX i començament del XX ha estat un greu problema, primer perquè moltes persones hi han perdut la vida, i en segon lloc perquè l'administració s'ha encarregat de bar-rar el pas a qualsevol alternativa que fes ombra a l'autopista.

Quan Jordi Pujol va acabar de travar l'acord per fer l'autopista que es va dir de Terrassa a Manresa, però que en realitat era la via de comunicació de Barcelona a la Cerdanya i Andorra, quan hi va haver l'acord va fer un segon pas, que va ser reanomenar la xarxa de carreteres del país. A la nova infraestructura se li va donar la categoria de primer nivell, un eix europeu, que vam anomenar E9 i C-16. Però quan a un li donen el títol a un altre li toquen les engrunes: l'antiga C-1411, aquella que havia estat l'esperança de tants manresans, es condemnava a ser segon plat al tram sud. I com si es tractés d'una sentència, cap dels governs que hi ha hagut a Catalunya no ha trencat la malastrugança. És una via secundària, hi passi la gent que hi passi, i ara no es desdobla.