Eren dies de festes majors, i el diari publicava pàgines especials dedicades a elles, més que res per atraure publicitat dels establiments locals i de l'Ajuntament. I quan va tocar el torn a Navarcles, un dels temes que es va triar per donar contingut a les pàgines va ser el de les fonts del municipi, famoses a tota la comarca. I parlant de fons i d'aigua navarclina, es parlava de la font Nova. «La troballa de la font Nova té la seva història i podríem aprofitar per explicar-la: un bon dia l'Ajuntament demanà uns experts d'aquests que busquen aigua (saurís), aviat tinguérem a Navarcles un home i una dona; acompanyats d'alguns regidors anaren a mirar et terreny, i digueren aquí teniu aigua, però allà dalt n'hi ha molta més. En el lloc assenyalat hi clavaren un bastó, i els navarclins, una mica escèptics i desconfiats, començaren aviat les prospeccions. Als quaranta-cinc metres de fondària brollà un sortidor d'una aigua amb olor de sofre que arribà a dotze metres d'alçada, amb un cabal de 216 metres cúbics per dia quan es va estabilitzar. Amb una bomba permet de treure'n fins a 700 metres cúbics per dia sense esgotar la deu».
