16 de agost de 2019
16.08.2019

Quo vadis Europa?

15.08.2019 | 23:35

Em fa vergonya pertànyer a aquesta vella i anquilosada Europa de cor de pedra, incapaç de donar aigua als assedegats ni refugi a aquelles persones que buscant un futur millor s'han embarcat en una fugida que suposa posar en risc les seves vides. Milers de persones han trobat la mort buscant una oportunitat que als seus països no tenen. Les seves veus ressonen als fons abissals del Mediterrani, convertit en una tomba i en una lacerant vergonya per a tots nosaltres. Milers de persones han iniciat una trista fugida de casa seva plena d'incògnites i incerteses, la pitjor de totes: estavellar-se amb la crueltat –innecesària– d'aquest primer món cec i sord davant de la desgràcia dels altres. Refugiats convertits en titelles de la geopolítica europea, unes peces que les potències europees fan ballar al so de la música que els convé. Governs hipòcrites que busquen excuses per no fer el que s'ha de fer, que és acollir el que busca recer.


La justícia italiana ha esmenat la plana al nefast feixista, el ministre Salvini, ordenant a Itàlia permetre accedir a les seves aigües l'Open Arms, el vaixell de l'ONG badalonina ProActiva Open Arms, fundada per l'activista, socorrista i empresari Òscar Camps, que va salpar contra vent i marea per salvar vides, com ho va fer la capitana Carola Rakete a bord del Sea Wacht 3. Com ho està fent el vaixell de Metges Sense Fronteres, l'Ocean Viking. Com ho han fet tants d'altres.


No fa falta ser Einstein per veure que cal una nova política migratòria europea eficaç, un mecanisme de distribució dels immigrants. No pot ser, no volem que se'ns mori la gent al mar mentre els governs prenen te amb pastes. Ahir, a l'hora d'escriure aquestes ratlles, hi havia sis països disposats a acollir els 147 migrants que feia 14 dies que navegaven a bord de l'Open Arms que estava davant del port de Lampedusa, esperant l'autorització per poder atracar. Si les persones que van dalt de l'Open Arms, de l'Ocean Viking, no fossin negres, no fossin refugiats, no fossin pobres, no fossin immigrants a la deriva, si fossin els fills, la mare, la germana, la dona, l'home d'aquells que temporalment tenen la responsabilitat delegada de governar perquè els ciutadans els han donat la legitimitat per fer-ho, ja no hi serien.


Governs hipòcrites, demagogs, polítics tacticistes, estrategs, no em representeu, no podeu matar impunement en el meu nom. Feu la vostra feina, busqueu solucions ara mateix.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Consulta l'exemplar d'avui

Al quiosc del diari pots llegir en format digital l'edició publicada en paper.