El 10 d'agost : l'Adur, el Jokin i l'Oihan, 3 dels 8 joves d'Altsasu, ja fa 1.000 dies que estan empresonats. L'Aratz, l'Iñaki, el Jon i el Julen, uns 500 dies. L'Ainara és la única dels 8 joves que no és a la presó. El seu «delicte» (?) ja és prou conegut: una baralla de bar a la matinada amb un parell de guàrdies civils sense uniforme i fora de servei -acompanyats de les seves respectives parelles- en plenes festes firals del poble. Acusats de terrorisme, la petició fiscal inicial era d'un total de 375 anys de presó per als 8 imputats. La condemna final ha estat de 2 a 13 anys de presó. Davant aquesta injusta sentència, una pregunta ingènua: si la baralla s'hagués originat amb dues altres persones que no fossin del cos de la Benemérita, la sentència hauria estat la mateixa? I una altra pregunta ingènua: si l'escenari de la baralla hagués estat un altre indret fora del País Basc, la sentència hauria estat la mateixa? Una resposta no tan ingènua: de ben segur que l'altercat s'hauria acabat com tants i tants altres que sovintegen. És a dir, amb una identificació dels protagonistes, amb una hipotètica sanció econòmica, i amb un arxivament del cas.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17... d'agost: el vaixell humanitari de l'ONG Proactiva Open Arms ja fa forces dies que porta a bord 147 persones -migrants i refugiats- esperant que algun país europeu els obri les portes per desembarcar. I amb la mateixa situació es troba un altre vaixell, l'Ocean Viking, noliejat per les organitzacions humanitàries Metges sense Fronteres i SOS Mediterranée, amb 356 persones a bord. Cal recordar -una vegada més- que aquestes persones són éssers humans que pateixen situacions límits com són la fam, conflictes bèl·lics... i, per tant, tenen tot el dret -i deure- d'intentar sobreviure. L'Organització Internacional per a les Migracions -associada a les Nacions Unides, amb seu a Ginebra, i oficines en més de 100 païso- calcula que durant els 7 primers mesos d'aquest any més de 840 persones han perdut la vida a la Mediterrània. Durant el mateix període de l'any passat, hi va haver 1.517 morts confirmades. Davant aquest inhumà escenari una pregunta ingènua: totes aquestes persones, si en lloc de ser migrants i refugiats fossin xeics, emirs, sultans i altra fauna semblant, se'ls deixaria morir a la deriva sense assistència? I una altra pregunta ingènua: quants països els ignorarien per acollir-los? Una resposta no tan ingènua: de ben segur que no passarien més d'un dia abandonats en alta mar i de ben segur que hi hauria corrua de països per acollir-los.
Any 2011, 2012, 2013, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, 2019 : ja fa 8 anys i 5 mesos d'ençà que va iniciar-se el conflicte sirià. Tot va començar el mes de març de l'any 2011. Després de tants anys, el conflicte bèl·lic encara sembla estar lluny d'acabar-se. El patiment i la violència persisteixen per a desesperació dels seus habitants. Segons dades de l'Observatori Sirià per als Drets Humans, una de les fonts més fiables del conflicte bèl·lic, la guerra ha ocasionat 371.222 morts verificables tot i que la xifra podria ser força superior. Entre aquestes víctimes, 112.623 són civils dels quals 21.065 menors d'edat. En el decurs d'aquests anys, 5,6 milions de sirians s'han vist forçats a exiliar-se a països veïns. Segons l'ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats) 13 milions de sirians necessiten ajuda humanitària, dels quals 5 milions són nens i nenes. Mentrestant, el conflicte continua sent un excel·lent mercat armamentístic per als interessos de les dues grans potències com són els EUA i Rússia. Amb aquest, i altres infernals escenaris, una pregunta gens ingènua : de què serveix l'ONU, la seva carta fundacional, els seus tractats internacionals, les seves resolucions, etc.? Una resposta gens ingènua: no serveix absolutament de res!
