Aquest Badant és el darrer de la sèrie estiuenca de Badants, i quina manera millor de fer-ho que compartir un estat oníric degut a badar massa. La calor de l'estiu quan s'ajunta amb el sopor de l'horabaixa produeix un abaltiment profund, amb un dubte de si el pensament és oníric o real. En una fase de butaca i estès a sobre, es va produir un diàleg entre el Conscient i el Subconscient.

Conscient: òndia! S'acosta el dia d'enviar l'article i el més calent és a l'aigüera! Subconscient: podríem escriure sobre les conductes, passions, que el serial Neymar està provocant, i de la crisi ètica que un club que és més que un club afronta. Què fem amb un xitxarel·lo mal educat i un grupet de jugadors que passen per sobre dels valors dels quals el Braça vol presumir. Conscient: parlar d'aquest tema pot posar en dubte el meu barcelonisme, no crec que sigui el que és millor.

Subconscient: i què et sembla d'una sèrie televisiva per entregues diària de si hi haurà, o no, eleccions estatals, i el llenguatge verbal i no verbal dels diferents figurants? -fins i tot un d'ells s'ha deixat barba per semblar més seriós i que sigui més creïble. Conscient: potser és massa perillós compartir les sensacions que la situació em provoca i que les conductes de cada líder em fan reflexionar, tampoc aquest tema.

Subconscient: l'article sortirà pels voltants de la Diada, doncs podríem observar i analitzar les diferents tàctiques i relats que els diversos agents, partits, agrupacions, fins i tot cada català, en un exercici d'unitat, té de la situació, de fet el batibull és prou gran per situar-ho. Conscient: què vols, que els uns em crucifiquin per ser massa unionista, els altres per ser massa independentista, els altres que qui sóc jo per opinar de política?, em sembla que seria el final de badar. Una visió d'anàlisi psicològica del comportament col·lectiu i individual xoca amb els diferents estats emocionals de cada català, vaja, que ni parlar-ne, d'aquest tema tampoc.

Subconscient: i què et sembla parlar de les declaracions d'un ministre, el de Cultura per més inri, que diu que no suporta el diputat Abascal quan intervé al Congrés? I que ja són dues les vegades que ha sortit de l'hemicicle, el ministre, quan parlava el diputat de Vox, amb l'excusa d'una pròstata inestable i pixanera?; podria ser un tema diferent, i ficar-se amb Vox sempre està ben vist, sempre va bé per parlar de les reaccions i de la manca d'oratòria clàssica al Congrés, en els temps actuals. Conscient: bon tema, a fe de Déu! Un senyor que el paguem entre tots i que quan ha de treballar i mostrar un mínim de respecte no considero que estigui a l'alçada d'un comportament de respecte; quina manera de guanyar-se les garrofes; ara ve a tomb recordar que al Regne Unit els representants polítics i funcionaris s'anomenen «civil servants», vaja com la reialesa, que al cap i a la fi són servents nostres. Com està el servei, avui en dia!

De cop, vaig sortir de l'estat d'abaltiment i vaig recordar que el subconscient era un artefacte conceptual de la teoria freudiana i que no existeix, quina sort que tot plegat ho havia somiat! Ja tenim a qui responsabilitzar dels pensaments incorrectes.