Save the Children calcula que els últims 4 anys uns 85.000 nens i nenes del Iemen podrien haver mort per desnutrició i malalties. Desenes de milers més corren el perill de tenir el mateix destí. Hi ha res pitjor? Fa 5 anys que el país, un dels més pobres del món, pateix una guerra civil que ja hauria causat 220.000 morts. Però no ha sigut fins ara, que un dels bàndols iemenites en guer-ra hauria bombardejat amb drons una de les més grans refineries de l'Aràbia Saudita, que el Iemen ha sortit al mapa. Però no pas per la penúria que causa la guerra, sinó perquè el preu del petroli ha pujat com mai en un sol dia. El cas és que el Iemen pràcticament no té petroli, que la renda per capita amb prou feines supera els mil euros, que només un 10 % del seu territori és apte per al conreu (la resta és pràcticament desert), i poca cosa més. En canvi, el país és espectacular i la seva capital, Sanà, té unes construccions imponents: gratacels antics decorats curosament. La guerra ho ha arrasat pràcticament tot. El problema és que els veïns del Iemen, enemics a matar com Aràbia Saudita i l'Iran, sí que en tenen, de petroli, i han decidit no fer-se la guerra a casa sinó a la del veí. Pobre Iemen. Me n'oblidava. Espanya ven armes a Riad. D'aquelles que el ministre Borrell diu que no causen danys col·laterals perquè són molt precises. Quina sort. Així els nens no moriran ferits per una bomba, sinó de gana.
