El mes entrant farà trenta-vuit anys de la col·locació de l'estàtua del cavaller Sant Jordi al bell mig del jardinet de la plaça que du el seu nom, a Manresa. Fa si fa no fa els mateixos anys que uns trinxeraires van escapçar-li el penis, qui sap si per pura bretolada o escandalitzats pel nu integral que llueix, tot brandant la llarga espasa un moment abans d'estossinar el drac, ajagut entre els seus peus. Allò més interessant i misteriós del cas són els gairebé quaranta anys que han calgut per fabricar un nou cilindre de cinc centímetres d'ample per una dotzena de centímetres de llarg i recol·locar-lo al seu lloc. Res mai no és tan senzill com sembla. A falta de la peça mutilada i de la relíquia original que serveixi de model, de primer ha calgut fer un estudi històric i antropològic sobre les dimensions i les propietats d'un fal·lus estàndard d'un soldat romà de cap a trenta anys, situats vint segles enrere. D'altra banda, per determinar l'estat del membre, en repòs o enravenat, deu haver calgut esbrinar l'estació de l'any (així com a l'estiu tota cuca viu, a l'hivern tota cuca es desdiu) i l'efecte reductor produït per la proximitat d'una mandíbula carregada de queixals i alè pudent en una distància inferior a dos pams. A més a més deu ser lògic suposar que, en una situació d'atac imminent, la sang es concentra en el braç executor. També algú ha volgut veure, en el posat un xic amanerat del cos, una certa fília animal, que en cap cas justificaria un engrescament fàl·lic sobtat. Resolt el dilema, la pròtesi ha estat reconstruïda tan versemblantment com ha estat possible, amb un aliatge ultraresistent d'acer, resina, morter i fibra de vidre. Quan anys a venir la pedra de l'estàtua s'esmicoli i caigui a trossos, el justicier tercer braç del cavaller mantindrà, incorrupte, la seva virilitat pels segles dels segles.
