De la mateixa manera que sense fre s'escalfa el nostre planeta, també s'escalfen les eleccions espanyoles, això sí, amb lògica boja pròpia de la política absurda d'aquest regne. Amb provocadores detencions d'independentistes d'aquests dies a Catalunya, estratègia de guerra bruta . L'advocat Benet Salellas afirma: «Els alts poders de l'Estat tenen una obsessió per vincular violència i independentisme català». I el portaveu de Jutges per la Democràcia, Ignacio González Vega, afirma «estar preocupat per la tendència a equiparar la situació a Catalu-nya amb la del País Basc en els anys terribles del terrorisme». Un comunicat d'Alerta Solidària parla de «guerra bruta», i «operació política i electoralista», que té com a objectiu posicionar el govern espanyol de cara al 10-N i «frenar les pròximes mobilitzacions de la sentència del Procés». Després tenim els discursos desgavellats sense calcular-ne les conseqüències presents i futures fets a cop d'estudi demoscòpic dels partits polítics que abans van utilitzar al País Basc i ara utilitzen Catalunya de forma gairebé idèntica i, és clar, la formació Ciutadans que no té altra raó de ser ni coneix cap altre discurs. És d'una irresponsabilitat del tot incomprensible a tota lògica.
En les eleccions que venen, el poder i la premsa que els serveixen no posen al centre el que de veritat preocupa la major part ciutadania a l'Estat espanyol. En conseqüència, poc o gens es parla sobre ocupació, pensions o sobre protecció a la desocupació; tampoc apareixen les mesures amb què es pensa transitar d'aquest model productiu capitalista depredador del medi, que sotmet i empobreix la societat, a un de més sostenible. No hi ha paraules ni temps per als desnonaments, la precarietat, la corrupció ni els feminicidis; tampoc per enxampar els superrics que fan frau fiscal. Menys encara per explicar com donar satisfacció al seriós problema que representa que una mica més de la meitat de la població del regne reclami una sortida negociada davant de l'enquistament provocat per la incapacitat del règim per deixar decidir al poble de Catalunya i no utilitzar-lo nomes per buscar vots. A tota lògica i encara que no vulgui Pedro Sánchez, ni la dreta rància «aquesta que no para de brodar odi per quatre vots» només hi ha una sortida democràtica al conflicte reconeixent l'independentisme i sobiranisme com a interlocutor vàlid. Tot altre intent de «vèncer» per la força de la repressió de l'Estat aconseguirà portar més dolor i allargar la crisi a Catalunya i també al mateix Estat. Reforçar la repressió, la Llei Mordassa i la negativa a establir qualsevol diàleg per buscar una via democràtica al dret a l'autodeterminació, només pot portar al col·lapse del règim mateix.
La repressió i l'odi van units i el seu ús en aquestes eleccions és clamar al feixisme. Això és evident a ulls de molta gent treballadora siguin o no independentistes. De Catalunya i també de l'Estat espanyol. La manca d'escrúpols electoralistes en l'ús de Catalunya a les portes de la sentència del judici contra els dirigents independentistes, que és un càstig a qualsevol mobilització social i òbviament a totes les persones que es van moure per votar en el referèndum d'autodeterminació és realment indignat i trist. No pot ser l'aprofitament electoralista d'un càstig que serà un toc d'atenció, també, contra tots aquells moviments que vulguin superar el règim polític, social i econòmic imperant al regne d'Espanya. Cal tenir memòria aquest 10-N i recordar discursos i falses promeses però sobretot quan acabi tota aquesta febre electoral. És prioritari reclamar una política del dia a dia que reverteixi les retallades en drets socials i serveis públics que s'han produït en els darrers anys i reclamar una línia de treball per recuperar la gestió pública de serveis que amb els anys s'han anat privatitzant. Avui, com sempre, la lluita social i la nacional no es poden destriar a Catalunya.
