Moisès prega. Per demanar la victòria? No. Moisès acaba de fer sortir aigua de la roca. Ja n'està segur, de l'assistència de Déu. Prega per donar a Déu les gràcies pel favor que li fa i els que ja ha rebut. Els fets, el combat que està mirant, li donen l'esperança certa en un fet del futur: la victòria.

Si repassem els detalls veurem que ens marquen com ha de ser la pregària: confiada, segurs que ens donarà el que li demanem; constant, sense cansar-se; en comunitat, com més persones millor. Quantes vegades li donem gràcies durant el dia?

Pau recorda a Timoteu que les Sagrades Escriptures, en aquells moments el que ara en diem «Antic Testament», serveixen per donar la saviesa a la persona que vol viure fent el bé.

En aquest ambient de cultura jueva va viure, va predicar, va ser jutjat i mort Jesús de Natzaret. Però no s'acaba aquí. Déu el va ressuscitar. I aquests són els fets de la fe en Jesucrist que en diem «Nou Testament».

Aquesta fe ens obre l'esperança en un fet del futur: nosaltres, com Ell, també ressuscitarem, tindrem «Vida Eterna», vida per sempre. Ja llegim, tot fent-ne pregària, la Bíblia per augmentar la nostra fe?

Fent pregària de la lectura de la Paraula de Déu, l'antic i el nou testaments, que no es poden explicar per separat, escamparem la fe en Jesús al nostre voltant, amb paciència com qui sap ense-nyar.

Jesús ens diu com a resum del seu exemple que Déu no deixarà sense resposta la pregària del qui prega amb confiança i constància i amb fe. Fent-ho, pregarem amb les mateixes paraules de Jesús i entendrem el que deia i el que feia.

Déu ens necessita com a missatgers. Li negarem aquest servei? Responguem amb un sí la seva pregunta: «... Però el Fill de l'home, quan vingui, trobarà fe a la Terra?».