El vell Reynals, cronista de la ciutat, explica a una novella periodista el relat recent de la ciutat, el conflicte de classes, el de país, el canvi dels plats de la balança entre l'esperança i la desesperació. És la Barcelona dels anys 30, la de la nit del Paral·lel, la dels diners i la pobresa en aiguabarreig. És Flor de nit, el musical que va escriure Manuel Vázquez Montalbán el 1992 per explicar a la societat encantada davant el somni olímpic d'on venia Barcelona. Flor de nit, que es pot veure a Manresa en una posada en escena del grup Nostra Llar del Poble Nou, és record però alhora és present, perquè 90 anys després el país encara té conflictes oberts, i mal resolts, que ja hi eren llavors.
Catalunya viu en el convuls dia a dia postsentència, entre perquès que no tenen respostes clares. El primer, per què aquestes sentències si no hi ha raons objectives que les justifiquin, però també per què durant tres o quatre dies hi va haver aquestes dues Catalunyes, la de les marxes civilitzades i la de l'esbronc i el despropòsit? O per què el foc de contenidor dura el que dura i desapareix de cop? O per què parlem d'un cop de roc quasi mortal i tres dies després d'una lesió provocada pel tret d'una bala de goma a boca de canó? I per què dijous calia més policia a Barcelona, i ara fan operació retorn? I per què no es parla i per què, per què, no es vol parlar. El vell Reynals ens farà un relat a una periodista jove i compromesa amb la veritat.
