És cert, la de periodista és una feina mal valorada i qui s'hi dedica ho fa més per vocació que per diners. I és curiós, perquè cada any la llista de joves amb bones notes que intenten accedir a la carrera és enorme, estudiants de nota condemnats a la precarietat sobre la base de tres premisses: que de periodistes en sobren, que el ciutadà està disposat a gastar-se 1,3 euros en un cafè però no en 48 pàgines d'articles, i que la societat està sobreinformada. I és precisament aquest darrer punt el que dona un bri d'esperança a la professió. Fa anys que els gurus pronostiquen que les xarxes socials substituiran els mitjans de comunicació. Però els filtres sempre són necessaris. Fem falta. Aquests dies corre que els treballadors d'un Mercadona de Manresa es van encarar a dues lladres; que un bagenc va ser arrestat per tirar pirotècnia contra un helicòpter dels Mossos; i que la Guàrdia Civil va omplir el pla de Lledoners la vigília de la sentència. Però de tot això, de real, res. Fake news.
Hi ha dues professions que sempre surten mal parades en les enquestes de valoració del CIS: jutges i periodistes. I només hi ha un camí per revertir la situació: cuinar la informació cada vegada més ràpid, però bé, trobar una forma de pagament fàcil i fixar un preu que el lector consideri just d'assumir, la tasca més difícil de totes. La música, les sèries i els videojocs ja ho han aconseguit.
