Els fets. Menys de cinquanta persones van tallar durant set hores de diumenge la carretera C-16 al seu pas per Berga. En els dos sentits i a l'entrada del túnel que porta el nom d'aquesta ciutat. L'objectiu, aconseguit, era el bloqueig del pas del trànsit intercomarcal, sobretot el dels ciutadans de la metròpoli retornant del seu cap de setmana a la Cerdanya o Andorra. Les conseqüències. Es van crear taps de cotxes de més de vuit quilòmetres en les dues direccions amb la companyia passiva dels Mossos, només ocupats a evitar que els nervis d'alguns conductors creessin problemes als manifestants. Les derivades. Per evitar que el tap anés a més, la policia desviava el flux viari per una car-retera secundària en desús que també va acabar tallada per un patafi de barricada encesa muntada per rematar l'acció. Va ser suficient per crear un bloqueig absolut en aquell pas excepcional finalment convertit en ratera per a l'automoció.
I l'anàlisi. En primer lloc, em van sorprendre per la seva efectivitat. Quatre gats jovenívols amb uns palets d'obra o indústria fou suficient. Van acudir armats amb algun tipus de trepant per clavar a l'asfalt unes varetes metàl·liques que dificultarien el pas més tard. Pocs i passius, no semblaven gaire motivats pel que fa a consignes o proclames. Ni per moure massa pedres dels vorals per complicar les sortides dels soferts conductors. Portaven molts pocs estendards, únicament la sorprenentment recuperada bandera negra de l'Estat Català, aquella que es vincula a una temptativa terrorista contra el rei Alfons XIII, sense conseqüències per a ell però que va portar a la presó els seu promotors. A partir d'aquí, la topada de drets entre uns ciutadans i uns altres. El debat etern d'aquesta temporada. El dret fonamental a la protesta contra l'altre dret fonamental referit a la lliure circulació. El món independentista està irat i molt activat per tota mena d'ofenses col·lectives respecte de les seves opcions i les conseqüències de presó per als líders polítics. Més enllà d'opcions individuals o electorals, els actes de reivindicació menors i solitaris com el que és objecte d'aquest article no tenen cap utilitat. Serveixen per fer perdre adeptes a la seva causa. Irriten els oponents sense cap poder i a tots els indiferents. La mateixa batllessa berguedana va treure l'estelada del balcó consistorial per evitar mals legals majors per a ella, justificant-ho amb la manca d'eficàcia d'episodis aïllats per contraposició amb els massius. Doncs això. I a més, convido els autors que es preguntin seriosament sobre el rendiment que n'obtindran juntament amb el seu intent de condicionar els altres. A la primera qüestió els hi respondré jo: més enllà de tenir una batalleta per explicar als companys de birres en una taula de bar, res de res. I per la segona els vull plantejar una reversió. Cal que s'imaginin un grupet com el seu fent el mateix però lluint parracs taronja mentre criden consignes demagògiques com aquelles que expulsa el diputat Carrizosa. Bloquejar vies i altres idees de bomber similars no serviran per fer posar l'Estat de genolls. I menys des de Berga. Escrit sembla obvi però m'imagino que és més pràctic viure en una bombolla acrítica i pendent de consignes que arriben per WhatsApp, potser sense preguntar-se si són útils ni saber si qui les promou és partidari o detractor seu. Tothom convoca, tothom desconvoca, tothom fa cadenes de portaveus. Per confirmar la irrellevància de la seva mobilització, L'endemà, en declaracions matineres a RAC1 ni l'aporrinat conseller Miquel Buch tenia constància del tall al Berguedà. Seguia pendent de fer quadrar el cercle amb porres no meritades contra molts ciutadans.
