La setmana passada vaig veure unes figures de plàstic rígid que ocupaven l'espai central, almenys, de dues places del centre de la ciutat. Les figures simbolitzaven un peix i una fruita. Després de certa curiositat inicial per saber de què es tractava aquella presència a l'espai urbà, vaig comprovar, incrèdula, que era publicitat comercial d'una cadena de supermercats. Cadena que acabava d'obrir un nou establiment a tocar d'allà.
D'aquest fet que pot semblar irrellevant i anecdòtic, se'n desprenen alguns debats que, al meu entendre, no són ni de bon tros innocents o simbòlics, sinó que tenen a veure directament amb el model de ciutat que es potencia des del govern del consistori. D'una banda, quin ús es fa de l'espai públic. És necessari que cadenes de supermercats o altres empreses lucratives l'utilitzin per mera propaganda comercial? Si més no, és un fil que ens podria conduir a debatre sobre què determina l'ús que es dona a l'espai públic de Manresa. Allò permès i allò prohibit a l'espai urbà. Propaganda comercial, permesa. Jugar a pilota, prohibit. Com deia, una reflexió gens innocent.
De l'altra, em porta a un tema que, per desgràcia, massa sovint em ve al cap: el model de consum que es promou a la ciutat. És en aquest terreny que la contradicció entre allò que se'ns diu per part del govern de la ciutat i allò que realment s'hi fa, se'm fa totalment incomprensible. La voluntat d'implementació de certes polítiques i campanyes topen de cara amb el que s'acaba fent a la pràctica.
D'una banda, trobem, per exemple, ajuts a dinamitzar econòmicament el centre històric i, de l'altra, es permet que supermercats facin publicitat a tocar mateix d'aquells comerços i aquells carrers que s'està dient que es volen incentivar. O quan es fa gala d'obrir un espai que ha de permetre dinamitzar el mercat municipal, mentre al mateix temps es permet la construcció d'un nou hipermercat (com si no n'hi haguessin prous!). O quan es volen promoure hàbits alimentaris saludables per a infants i joves aprofitant l'esmorzar en horari lectiu, però al mateix temps no es qüestiona l'existència d'un comerç outlet de brioixeria industrial (aquesta sola combinació de mots per explicar un comerç ja fa posar els pèls de punta!) a tocar d'un centre educatiu. Aquests són tan sols alguns exemples d'aquesta contradicció flagrant.
És sorprenent el mal encaix real de la teoria i la praxi. I, a part de sorprenent, és indignant. Les polítiques públiques dutes a terme per un Ajuntament han de respondre, al meu entendre, a la lògica amb què concebem la ciutat. A un determinat model. I ja fa massa temps que costa de veure quin és el model que defensa el govern de Manresa. I la hipocresia que denoten amb algunes actuacions és vergonyosa. Si volem places i carrers dinàmics, i si volem enfortir el teixit econòmic i social dels barris, hem de fer-ho creient-nos les nostres pròpies polítiques i evitant totes aquelles que s'hi contradiuen frontalment. Cal trencar amb la lògica capitalista que mercadeja amb el nostre consum com si fóssim titelles. I cal creure's de debò allò que es predica. Menys paraules i més fets.
