La sentència dictada per l'Audiència als culpables d'haver mantingut relacions sexuals contra la seva voluntat, un dar-rere l'altre, amb una noia de 14 anys a la fàbrica Vinyes de Manresa, ha causat malestar en haver estat qualificats els fets d'abús sexual, i no d'agressió. El tribunal considera que en estar la noia en estat inconscient pel consum de tòxics no va caldre força per realitzar l'acció i, per tant, és un abús. El tribunal s'aferra al fet que ha aplicat curosament el previst al codi penal, però molts juristes coincideixen amb l'ampli sentiment popular que el resultat no és correcte. La sensibilitat social majoritària no admet que penetrar una menor en grup com detallen els fets provats sigui només un abús. És un acte execrable, malvat i repugnant que mereix una pena molt dura. Segurament la llei hauria de considerar que qualsevol relació no consentida és una violació (el terme que ara no usa el codi penal), i que les circumstàncies actuen d'agreujant o d'atenuant segons el cas, però no modifiquen el fet essencial. Així és com ho percep de forma creixent la societat i així ho hauria de preveure la llei.