Els negociadors van entrar a la sala des de portes oposades per accedir directament al seu costat de la taula, sense trobar-se.
-Bon dia.
-Bona tarda.
Va entrar un cambrer a demanar si volien alguna cosa.
-Cafès amb llet.
-Tes amb llimona.
-I unes galetes.
-I unes magdalenes.
Servits i retirat el cambrer, va començar el diàleg.
-Què voleu a canvi d'abstenir-vos a la investidura?
-La Lluna en un cove.
-Us podem oferir el reflex d'un fanal en una palangana.
-No podria ser el reflex de la Lluna en un estany?
-Si convenceu els de Junts per Catalunya, es pot estudiar.
-Volem AVE a Manresa.
-Per què a Manresa?
-Perquè l'inauguri el Marc Aloy i s'asseguri la reelecció.
-Milloreu-li el carrilet, que és totalment vostre.
-Resoleu vosaltres el disbarat de Rodalies.
-Hem quedat que ningú demanaria miracles.
-Volem que el Junqueras surti unes hores al dia amb l'excusa de fer classes d'història.
-Que siguin de l'Antic Egipte. Res d'Història Contemporània, que ens coneixem.
-Antic Egipte? D'acord.
-Però sense l'episodi dels hebreus, Moisès i tota la pesca!
-Cargoleu massa.
-M'estranya que no demaneu l'indult per a tots.
-Com deien als anys setanta, «indult, insult».
-Ja, segur que és per això.
-També exigim que no torni Carles Puigdemont. Això és irrenunciable.
-Que torni quan vulgui, que aquí l'esperem!
-No m'has entès. Volem que «no» torni. Que es quedi allà. Sigueu ben sapastres amb les peticions d'extradició.
-No us entenc.
-Aquest és el vostre problema, que no ens enteneu.
-Fins ara res no sembla del tot inacceptable. Podem fer un comunicat per dir que «progressem en la recerca d'instruments per abordar el conflicte polític», etcètera.
-Queda una línia vermella per tractar: el Barça.
-Tot no pot ser. Podeu triar: guanyar la lliga i perdre els dos partits contra el Madrid, o guanyar-los però que ells s'enduguin la competició.
-Això és un xantatge inacceptable. Considereu fracassada la negociació si no ens doneu garanties en un tema tan essencial. Hi ha en joc la dignitat de Catalunya.
