Ara el tema és el medi ambient. La cimera de Madrid per frenar el canvi climàtic ha fet que emergissin propostes, algunes gairebé miraculoses, de sota les pedres. Reduccions d'emissions a les grans ciutats, minimitzar els residus, reduir el consum de plàstics i de combustibles fòssils... S'ha parlat del Madrid central, de les illes verdes de Barcelona, de les limitacions per accedir a la capital catalana amb vehicles vells que superin els llindars fixats... I no hi ha dia que no es recordi la necessitat d'afavorir d'una vegada les energies netes, els vehicles elèctrics, els aliments ecològics i moltes altres petites accions que totes juntes poden sumar, i molt. Fins i tot els nous avions alimentats amb energia solar.
Enmig de la bullidera, ja tenim fent cops de colze en primera línia de la sostenibilitat moltes de les empreses que s'han caracteritzat per ser, històricament, de les més contaminants i sense escrúpols amb el medi ambient. Saben que estem immersos en una nova etapa, que genera negoci, i que no es volen quedar sense el corresponent tros de pastís. Fins i tot el Banc Europeu d'Inversions agafa la directa i fa passes per convertir-se en un banc verd focalitzat a finançar inversions que permetin assolir l'objectiu d'aturar el procés d'escalfament del planeta, previst en més de dos graus d'ara fins a finals de segle.
La cimera genera debat i controvèrsies, i això és bo. La presència d'una activista adolescent és polèmica, però certament simbolitza que els joves són els més sensibles. Ells estan disposats a jugar un rol actiu en els canvis estructurals necessaris. A les noves generacions no els satisfan les operacions de maquillatge o de cirurgia estètica que proposen moltes administracions i empreses. Saben que el canvi real va molt associat a l'actitud individual dels consumidors i que el nou model ha de ser molt més responsable amb el medi ambient, però també amb les condicions de treball de les persones i els drets humans, en general.
Com per art de màgia, la societat de finals del segle XX i principis del XXI ha concentrat bona part de la producció industrial en una àrea concreta del planeta, a l'est asiàtic, on els controls ambientals i els sous res tenen a veure amb els propis dels països occidentals. L'agricultura i la ramaderia estan molt concentrades en mans de grans empreses d'abast internacional amb capacitat de produir i distribuir allà on interessi en cada moment. Els mars, per tant, s'han convertit en corrues de vaixells, plens de mercaderies, molts dels quals perfectament prescindibles. En pocs anys, mentre ja es debatia la necessitat de prendre mesures mediambientals, creixia sense cap mena de control el turisme de creuers, que, només a Europa, contamina més que tots els cotxes junts. I el cel ha esdevingut, dia i nit, un formigueig d'avions que generen un 2% de les emissions globals. Per simbolitzar el paper destacat de la contaminació aèria, Greta Thunberg ha travessat l'Atlàntic amb un catamarà propietat d'un australià convers que, de treballar al sector de la mineria i a plataformes petrolieres, ha passat a guanyar-se la vida ensenyant al món, a través de YouTube i xarxes socials les seves iniciatives i peripècies en aquest vaixell de 15 metres d'eslora.
Tot avança massa a poc a poc per revertir el mal que hem fet les darreres generacions, especialment d'ençà de la Revolució Industrial. Només avançarem en la bona direcció i a un ritme més ràpid en la mesura que tots siguem capaços de fer un consum responsable. I què vol dir això? Que mirem les etiquetes del vestits, que llegim els cartells per saber d'on venen els fruits que consumim i que abans de comprar ens aturem a pensar uns segons quina petjada contaminant ens emportem a casa.
